Govern alerta del risc de propagacio de la verola del mico si es tenen animals de companyia

Les persones infectades han d'informar immediatament les autoritats sanitàries, sobretot si es conviu amb rosegadors

Comentaris

El virus de la verola del mico vist al microscopi electrònic.
El virus de la verola del mico vist al microscopi electrònic.

El Govern ha emès un seguit de recomanacions per mitjà de les xarxes socials per prevenir la propagació de la verola del mico.  És una zoonosis (malaltia que es pot transmetre dels animals a les persones), que produeix símptomes semblants a la verola humana (febre, mal de cap, cefalea intensa, inflamació dels ganglis limfàtics, dolors musculars i erupcions cutànies).

Les persones infectades amb la verola del mico han d’evitar el contacte amb animals mamífers domèstics, en particular en el cas que es tinguin com a animals de companyia rosegadors (rats, hàmsters, cobais, jerbus , esquirols o altres), degut a la possibilitat que la persona acabi transmetent el virus als animals, durant el període en què és considerada com a infecciosa, és a dir, des de l’inici dels símptomes fins que desapareguin completament, incloenthi la desaparició de les lesions a la pell.

També es recomana que la persona infectada informi immediatament les autoritats sanitàries de la tinença d’un o més animals de companyia, en particular si es tracta de rosegadors. Els animals de companyia que hagin estat en contacte estret amb casos humans confirmats, han de romandre en aïllament durant el període màxim d’incubació de la malaltia, que està descrit per a humans en tots els casos, durant un període de com a mínim de 21 dies, a comptar des de la data del seu darrer contacte amb la persona malalta o des de que s’hagi produït la curació d’aquesta.

L’aïllament de l’animal de companyia es farà mantenint-lo al domicili de la persona infectada, adoptant totes aquelles mesures que siguin necessàries per evitar la fugida fora de la llar. En el cas que sigui un gos, aquest únicament es podrà treure del domicili per fer les seves necessitats i durant un període de temps el més curt possible. Durant la sortida s’ha de portar l’animal amb morrió i corretja i evitar qualsevol contacte amb altres gossos o altres animals. S’ha d’evitar de passejar-lo a zones on hi pugui haver una afluència constant d’altres gossos (zones de pipican o altres en les que habitualment es passegin altres gossos).

Els residus resultants de la neteja de les gàbies dels rosegadors, així com dels sorrals dels gats, i les femtes dels gossos s’han de netejar i ruixar amb un desinfectant domèstic (aigua amb lleixiu), introduir-los en bosses tancades i llençar-los a les escombraries. Les zones on orinin els gossos, tant al propi domicili com a la via pública, s’han de ruixar amb un desinfectant domèstic (aigua amb lleixiu). 

És una malaltia que pot acabar afectant els animals domèstics de companyia més habituals, en particular els gats, que solen infectar-se quan entren en contacte amb altres animals portadors (rosegadors) i que poden acabar actuant com a reservori natural del virus i, per tant, esdevenir un focus de propagació del virus cap a les persones o cap a altres animals. Els animals infectats poden presentar lesions a la pell, que comencen a la zona del cap i s’estenen a la resta del cos, especialment a les potes i les orelles.

Comentaris (3)

Trending