El total general de casos de càncer a Andorra ha estat de 1.287, aproximadament, 500 anuals. Al país s’han detectat 21 tipologies els darrers tres anys, sent les més freqüents el de pell (431), mama (177), colon (137) i pròstata (130). En el primer cas, s’han diagnosticat més de 150 persones a l’any. Concretament, 178 al 2020, 190 al 2021 i 112 fins al setembre del 2022. Aquest cas concret es dóna d’una forma bastant equilibrada entre homes (206) i dones (225). Les franges d’edat més afectades, ambdues amb 108 casos, són la dels 60 anys i la dels 70. Aquestes dades inclouen el carcinoma de cèl·lules basals, que a nivell internacional, en nombroses ocasions, ja no es comptabilitza. Es tracta d’una variant que no causa mortalitat, ni fa metàstasis i acostumen a ser lesions localitzades, i suposen entre el 70 i el 80% d’aquest tipus de càncer.
El càncer de mama, del qual se celebra aquest dimecres el dia mundial, és el segon tipus més freqüent al país. Cal tenir en compte que, en la xifra global, també es comptabilitzen metàstasis i recaigudes. Generalment, es dóna en dones, amb 175 casos, tot i que també s’han detectat dos casos en homes. La franja d’edat més habitual és la dels 50 anys, corresponent-se així amb el programa de detecció precoç, que realitza mamografies obligatòries. Així mateix, al 2021 es va donar un cas dintre dels 10 al 19 anys, i dos entre els 20 i els 29. En contraposició, el càncer de còlon és més habitual entre els homes, amb 86 casos detectats els darrers tres anys, i s’ha vist més comunament entre les persones de 70 anys.
Dels 1.287 casos totals, 653 es corresponen amb dones i 634 amb homes. El que destaca és que la franja d’edat més afectada dintre del global és la que comprèn els 60 i 69 anys, amb 360 persones afectades
Al llarg dels últims tres anys el nombre de dones i d’homes diagnosticats és equiparat. Dels 1.287 casos totals, 653 es corresponen amb dones i 634 amb homes. El que destaca és que la franja d’edat més afectada dintre del global és la que comprèn els 60 i 69 anys, amb 360 persones afectades. Ve seguida de ben a prop pels 70 anys, amb 318 casos i la dels 50, amb 300. En contraposició, els únicament s’han diagnosticat quatre nens d’entre 10 i 19 anys, un d’ells per càncer de mama, i tres per melanoma.
Vela també demana, en la seva pregunta, pels centres sanitaris estrangers que acullen pacients d’Andorra per fer tractaments de radioteràpia, així com els diferents tipus de càncer. En aquest apunt final, Font assenyala que no es disposa de la informació, però sí dels pacients, així com les clíniques que els tracten, totes elles catalanes. Al 2020, 89 persones van rebre 112 tractaments al país veí; al 2021 van ser 113 pacients i 115 tractaments i aquest any han estat 76 en global. S’entén, tot i que el ministre no ho especifica en la seva resposta, que es comptabilitza més d’un cicle de radioteràpia en alguns pacients i, per aquest motiu, les xifres en ambdós casos no concorden.
Pel que fa als centres catalans que atenen pacients andorrans, és el Centre Mèdic Teknon qui més en rep, amb 215 dels 303 totals dels últims tres anys. L’Hospital Quirón és el segon més freqüentat, amb 31 persones des del 2020, tot i que ha anat a la baixa, amb únicament tres al 2022. L’Hospital de la Santa Creu i Santa Pau, per la seva banda, ha atès 22 pacients del Principat, i el Clínic, 16. De forma puntual, amb pocs casos, s’ha comptabilitzat l’Hospital del Mar, l’Arnau de Vilanova, la Vall d’Hebron, Sant Joan de Reus, el General de Catalunya, L’Institut Català d’Oncologia, la Clínica Oftalmològica Barraquer i l’IOT Teknon – ASC.
Pel que fa al registre, una de les peticions més urgents de l’Associació Andorrana Contra el Càncer (Assandca), Font ha assenyalat que s’estan duent a terme els treballs per poder crear-lo. El seu funcionament servirà per poder recollir informació de forma “continuada, sistemàtica i estandarditzada sobre tots els casos de tots els tipus de càncer diagnosticats en la població”. Per tant, i el que seria l’objectiu principal, es podran obtenir dades d’incidència, mortalitat, supervivència i prevalença del càncer. A més, Font afirma que s’han dut a terme reunions tècniques, per a les quals s’ha comptat amb l’Institut Català d’Oncologia, per identificar les fonts d’informació existents i les dades disponibles, i així discernir quines cal incorporar i quins aspectes no queden coberts.
Comentaris (5)