Així ho ha indicat aquest dijous el psiquiatre i cap de Salut Mental del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Carlos Mur, que ha volgut puntualitzar que aquest temps queda supeditat “al treball que es pugui fer a nivell col·lectiu com individual", així com en “tornar-nos a socialitzar en la manera en què ho fèiem" o que "tots els problemes derivats de la pandèmia -l’econòmic, el mercat laboral, entre altres- tornin a la normalitat a poc a poc”.
De fet, les primeres conseqüències les estan veient en l’actualitat amb “amb pujades forces important” en les consultes externes, les derivacions d’atenció primària, pediatria i les atencions als centres de dia on ha crescut la seva activitat. Entre les dades que ha destacat Mur hi ha el 25% d’augment de nous casos d’ansietat i depressió i l’increment dels trastorns alimentaris i addiccions en infants i joves. Un increment de les consultes que no saben la tendència que tindrà i que, a curt termini, requereix que es dimensioni correctament el nombre de professionals especialitzats en salut mental, com són psicòlegs i psiquiatres. Per això està previst la incorporació, al juny, d'una metge psiquiatre i dos professionals més de cara al segon semestre de l'any.
Entre els col·lectius més afectats, el metge ha volgut recordar que hi ha la gent gran i els joves per les conseqüències que va tenir el “trencament de les relacions socials, el dol no tancat o la soleta no desitjada”. Entre les dades que més preocupa al cap de Salut Mental del SAAS hi ha l’edat en què es detecten aquests problemes: “Ara ens trobem amb joves de 14, 14 i 15 anys, en lloc dels 16, 17 o 18 d’abans de la pandèmia”, ha assenyalat.
D’altra banda, des del servei d'urgències s’ha detectat, els primers mesos de l'any, un 25% més de conductes autolítiques i, és per això que està desenvolupant, i s’ha d’implementar a curt termini, un projecte per millorar la rapidesa d’atenció en aquests casos i que “hauria de ser inferior als 10 dies”.
Totes les dades, però, no són negatives i també hi ha lloc per trobar aspectes positius. En aquest sentit, Antoni Corominas, de la Fundació Althaia, n’ha ressaltat la “desestigmatització dels problemes de salut mental” i ha portat que “se’n parli més obertament” d’aquesta problemàtica, així com s’ha reforçat el vessant solidari de les persones. Sobre aquest darrer punt, tot i que la incidència sanitària va a la baixa, elements més socials, com l’ajuda als altres, “ha crescut i es manté” i permet a les persones sentir-se “útils” en un moment d’inseguretat. Uns punts que poden “ajudar” a superar l’impacte de la pandèmia.
Comentaris (1)