Com sol ser habitual en aquestes situacions, el SAAS ha passat de puntetes a una decisió molt celebrada dins mateix de la institució, que veien en el comportament de Roca un aliat poc empàtic per tirar endavant l’hospital, que totes les fonts coincideixen a afirmar que com més va, més devaluat està. A tots nivells. Professional i fins i tot humà, encara que, com a tot arreu, sempre hi ha honroses excepcions.
Sia com vulgui, el servei de COT, traumatologia, vaja, estava en l’ull de l’huracà de molts professionals del propi hospital i de més enllà. La dimensió que havia assolit el departament i el rendiment que se n’extreia -proporcionalment ínfim segons les fonts- haurien fet veure als rectors de la Sanitat del país que cal fer creu i ratlla i començar un nou projecte traumatològic. De fet, amb Roca era el mateix: va arribar procedent de la Teknon per refer el servei.
I és que Roca, més enllà de la seva actitud, del seu tarannà, no ha jugat sol alhora de dissenyar el servei que ara hi ha. Com a mínim fins ara, sempre ha anat tenint l’aval Josep Maria Piqué. I, al seu dia, va estar beneït per l’exministre Joan Martínez Benazet, que ja va posar fil a l’agulla al projecte de remodelació de traumatologia essent director assistencial del SAAS. En efecte, llavors la parapública no va renovar el contracte de cap de servei a Josep Maria Muñoz i va començar a preparar un nou departament.
En part, el disseny per al qual va arribar Roca a Andorra passava perquè el servei se sustentés en una clínica privada que estava previst que es muntés a Fiter Rossell i que havia de tenir el prestigiós traumatòleg esportiu Aleix Vidal. Per motius personals, aquest especialista no va poder culminar el seu desembarcament al Principat però Roca sí que va venir procedent, s’ha dit, de la Teknon. Primer va aconseguir la plaça de traumatòleg ras, per dir-ho així, i posteriorment se’l va fer cap de servei.
És a dir, amb ell es va fer el mateix procediment que posteriorment es faria amb l’actual cap del servei de Salut Mental, Carlos Mur. Roca va superar el concurs per la plaça de traumatòleg el novembre del 2018, va començar a exercir a primers del 2019 i el març d’aquest darrer any ja assumia els galons del departament com s’havia previst. I no vindria sol. La seva parella també entraria a la sanitat andorrana. Primer a la Fundació Nostra Senyora de Meritxell com a responsable dels serveis sociosanitaris (amb l’Albó de referent) i més tard hauria acabat enrolada en una plaça de coordinadora d’infermeria a Salut Mental. Entre Roca i Mur hi ha bona sintonia.
SEGUR D’HAVER FET EL QUE LI VAN DIR
Ara caldrà veure com queda tot plegat. El que és clar que entre passadissos, segons les fonts consultades, David Roca encara avui maleïa certs retrets que se li haurien fet tot recordant que ell no ha fet res més que el que li va demanar la direcció que ara li ha assenyalat la porta. Això és impulsar un servei mixt entre professionals assalariats i liberals, garantir guàrdies amb presència física dels traumatòlegs i poder disposar de traumatòlegs especialistes, més o menys, de cadascuna de les regions corporals.
És a dir, res d’allò històric que hi havia hagut a Andorra que amb quatre o cinc professionals que sabessin una mica de tot asseguraven un servei que va arribar a tenir un alt volum de feina garantint una qualitat i una confiança prou notable com perquè els residents no volguessin marxar a Barcelona o Tolosa i els turistes que es fan mal esquiant reben la recomanació en molts casos de les seves mútues que millor que evitin segons quins tractaments a Andorra. I això que s’ha arribat a una xifra de dotzena i mitja de professionals.
A Roca no l’ha ajudat ni poc ni gens que en els darrers temps hagin sortit per la porta del darrere dos traumatòlegs de l’equip. Un, per faltes disciplinàries que van culminar amb una agressiva enganxada amb una infermera que li va acabar valent l’acomiadament. I, l’altra, la d’una especialista ben valorada però que se sentia incomodada al servei i durant un temps (mig any aproximadament) va estar fora de joc degut a una fractura de turmell. Just quan va reincorporar-se després d’una baixa força llarga es va trobar amb l’acomiadament, també.
VINCENT MAROT GUANYA PUNTS
Les fonts consultades no han pogut precisar en quines condicions deixa el càrrec de cap de servei i, si escau, acaba marxant del SAAS David Roca. Algunes de les fonts han assegurat que tot plegat s’hauria vestit com una sortida pactada, amistosa. El que sí que han indicat les fonts és que la marxa del fins ara cap de servei de Traumatologia hauria de servir com a punt de partida per a la reconstrucció del departament.
I per refer tot plegat, una de les persones amb qui es pensa fonamentar el canvi de rumb, segons les fonts, seria amb l’especialista en traumatologia de l’esport i gran dominador del genoll i maluc Vincent Marot. Andorrà d’origen francès, ha estat tres anys cap de Traumatologia a la CHU de Tolosa. Des de fa un any que presta servei al SAAS com a cirurgià ortopèdic. Ha estudiat tant a la ciutat francesa (medicina incloent-hi la seva especialitat) com a Barcelona (biologia).
Comentaris (22)