Les consultes a Salut Mental pugen un 14% per la crisi del coronavirus

Els familiars dels pacients reclamen a Govern una major inversió en aquest àmbit i la finalització del pla integral que la secretària d’Estat, Helena Mas preveu tenir enllestit els primers mesos del 2021

Un instant de la roda de premsa.
Un instant de la roda de premsa. G. P.

La crisi del coronavirus ha fet incrementar les consultes al servei de Salut Mental. En comparació amb el 2019, l’augment detectat ha estat del 14%. Així s’ha explicat des del Servei d’Atenció Sanitària (SAAS), tot advertint que l’empitjorament de la situació epidemiològica pot fer encara més important aquesta pujada de pacients. Per això des de les entitats de familiars, com AFMMA i la Fundació Aurora Fornés, han insistit en la necessitat d’incrementar la inversió i de concloure un pla integral que Govern preveu tenir disponible al primer semestre del 2021.

El 9 d’octubre és el Dia Internacional de la Salut Mental, enguany, des de l’OMS amb un lema que insisteix en la necessitat de dotar de més recursos a aquesta part del sistema. Per donar-li visibilitat a la celebració, Govern, SAAS i entitats han volgut fer una roda de premsa conjunta on el cap del servei de Salut Mental, Joan Escoter, ha admès que la Covid-19 els ha generat un volum important de feina.

Les afectacions provocades per la Covid-19, ha explicat el cap del servei de Salut Mental, Joan Escoter són més psicològiques que psiquiàtriques i poden seguir creixent en el futur

Així, ha explicat que el nombre d’actes mèdics realitzats s’ha incrementat un 14%. Ha puntualitzat que, de fet, l’evolució els darrers anys ja era a l’alça, però té clar que “hi ha molta por i neguit i sectors de la població” i ha advertit que, vista la situació de nova expansió del virus, “la demanda pot anar creixent de forma esglaonada”.

Escoter ha posat en relleu que l’afectació, però, és “molt més psicològica que psiquiàtrica”. Així, tot ve per tenir “més por, incertesa i no saber què passarà”. A banda, s’han de sumar aquelles persones que, per culpa de la pandèmia han perdut algun ésser estimat i “no han pogut fer adequadament el dol”.

El cap del servei també ha explicat que els casos encara poden créixer més arran de l’empitjorament de la situació sanitària. “Quan una persona rep un trauma, si al cap d’un temps no molt llarg s’insinua un altre similar, la repercussió psicològica s’accentua molt”, ha comentat. A la vegada, ha apuntat que la societat viu “una situació complexa”, ja que, per un costat, “se’ns demana fer la vida el màxim de normal” i, per l’altre, hi ha gent que “de cop i volta, queda confinada”. Això, ha indicat, “crea inseguretat”.

Des de l'AFMMA, la seva presidenta, Rosa Lluís, ha posat en relleu el panorama generat pel coronavirus i s'ha preguntat si "estem preparats per atendre el que ens ve a sobre"

Des de l’Associació de Familiars de Malalts Mentals (AFMMA), la seva presidenta, Rosa Lluís, ha fet una crida a destinar “més diners” a l’atenció a aquestes patologies. Més encara amb el panorama creat per la Covid-19. “Ens porta la por a contagiar-nos, a l’aïllament, a la possibilitat de morir si ets col·lectiu de risc, a la dificultat d’acomiadar degudament els morts, a la possibilitat de perdre la feina, a esgotar els estalvis, a no rebre l’atenció necessària”, ha recordat. Per tant, ha alertat, “tot això posa en risc la nostra salut mental” i s’ha preguntat si “estem preparats per atendre el que ens ve a sobre”.

Lluís ha lamentat que “la salut mental és la germana pobra del sistema” i ha instat el Govern a enllestir com més aviat millor el pla integral de Salut Mental. Des de l’executiu, la secretària d’Estat, Helena Mas, ha reconegut que va amb retard, provocat en part per la pandèmia, però s’ha compromès a poder tenir un esborrany a finals d’any i que al llarg dels primers mesos del 2021 estigui enllestit. A partir d’aquest document, es podrà decidir quins recursos fan falta.

Mas anuncia un esborrany del pla integral de Salut Mental que es podrà compartir amb les entitats abans de finals d'any i que el definitiu estigui enllestit a inicis del 2021

Mas ha avançat que el que es vol és “un enfocament integral, interministerial i intersectorial, amb especial incidència en la prevenció i l’atenció a les persones”. Cal, ha afirmat, “organitzar el sistema per millorar la qualitat de vida”. Sobre la possibilitat que el servei necessiti més recursos per atendre els efectes de la pandèmia, la secretària d’Estat ha afirmat que “des del Govern i el SAAS ens preparem i ja hi ha un increment de recursos en tots els serveis i dispositius per donar atenció a les persones”.

A l’acte també ha assistit Eduard Padreny, gerent de la Fundació Aurora Fornés, que ha volgut reivindicar la tasca de l’entitat, que fa 29 anys que “destina esforços a la millora de la salut mental”. Entre ells, la posada a disposició de dos habitatges per a tres usuaris cadascú o el projecte músicoterapia que es va al mateix centre de salut mental i a l’Escola de Meritxell. “Treballem perquè les persones amb afectació puguin tenir una vida normalitzada al país”, ha manifestat.

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.