Cinc anys del Servei d’Envelliment del SAAS amb el repte de créixer per atendre les necessitats

“En aquests cinc anys hem vist un creixement exponencial de l’atenció, tant a nivell de l’hospital com a nivell de consulta externa i també a convalescència i psicogeriatria d’aguts”, explica Heras coincidint amb la celebració dels cinc anys del servei. Una jornada que ha servit per obrir les portes de les instal·lacions i que usuaris o qui tingués curiositat pogués veure què s’hi ofereix i parlar amb els professionals que hi treballen. Ara mateix cinc metges a més d’infermeres en diferents especialitats, terapeutes, fisioterapeutes o treballadors socials.

“Estem molt contents perquè estem donant molt suport a les persones que ens deriven des d’atenció primària i a nivell hospitalari també estem molt contents perquè veiem que l’atenció que s’està donant, atenció geriàtrica especialitzada, és molt positiva per l’evolució dels pacients que tenim ingressats”, ha destacat.

Heras es mostra convençuda que la posada en marxa d’aquest servei va servir per fer un canvi de model i de mirada. “Ara s’està donant una mirada holística, és a dir, no només tenim en compte la malaltia, sinó també altres dominis, com pot ser el domini cognitiu, l’emocional, el social, funcional... És una mirada diferenciada i ens aporta molt de valor perquè entenem la persona com un tot”, exposa. En el treball fet també hi destaca l’atenció comunitària amb, per exemple, el projecte APTITUDE, on arreu del país s’han valorat gairebé 900 persones per detectar el seu grau de fragilitat.

Ara bé, amb un escenari d’envelliment mundial, un envelliment que també porta cronicitat i tensions al sistema sanitari i social, a més de dependència, com cal mirar el futur? “Prevenció” i “anticipació” serien paraules clau. Ho diu Heras però també ho ha assenyalat la directora general del SAAS, Meritxell Cosan, a l’inici de la xerrada que s’ha fet també aquest matí per completar la jornada de celebració, assegurant que al seu dia va ser “un gran encert” posar en marxa el servei.

“El que hem de fer és que les persones puguin viure el màxim temps possible amb qualitat de vida i això significa actuar abans”, exposa la geriatra, afegint que cal detectar fragilitat a nivell físic, cognitiu o emocional molt abans per poder-se anticipar, fer un pla d’intervenció que passa per exercici físic, estimulació cognitiva, suport social... i “revertir aquestes situacions perquè no progressin cap a una dependència”. Envellir amb el “màxim d’autonomia possible”.

CREIXEMENT

Si fins ara a Andorra molta gent gran quan arribava a l’edat de jubilació marxava del país, actualment el paradigma ha canviat i són persones que es queden al país, fet que comporta certes implicacions, necessitats. De fet, les previsions diuen que el 2031 al Principat hi haurà més de 20.000 persones majors de 65 anys, per tant, “això implica que s’hauran de fer uns suports i recórrer als recursos que siguin necessaris”, diu Heras, reconeixent que el servei haurà de créixer de la mà del creixement poblacional que hi hagi. “Actualment donem una bona resposta, però sí que és cert que evidentment s’haurà d’anar incrementant amb el temps en funció de la demanda”. De moment, però, no hi ha pressupostat res en aquest sentit, ha explicat.

Amb tot s’ho mira des d’una vessant positiva. “Crec que l’envelliment és una cosa molt bona. Podem envellir perquè a nivell sanitari i social s’han fet uns avenços que ho permeten, per tant, fer-se gran és un privilegi, però ha d’anar acompanyat d’autonomia”, apunta, per concloure que el que toca és: “posar vida als anys i no anys a la vida”.