Aquestes són algunes de les conclusions de l’enquesta elaborada i impulsada pel Col·legi de Psicòlegs i en l’anàlisi de la qual hi ha participat el Centre de Recerca Sociològica (CRES). En total, 1.679 persones van respondre un qüestionari difós a través de xarxes socials, i especialment via WhatsApp, i que va esperar rebre respostes durant vuit dels darrers dies del confinament total que hi va haver producte de la crisi sanitària de la Covid-19.
Del total dels enquestats, el 73% han estat dones i un 27% homes, d’edats compromeses entre els 12 i els 91 anys i amb representació de totes les parròquies. Malgrat que la mostra no ha estat aleatòria, tant el president dels psicòlegs, Òscar Fernàndez, com el director del CRES, Joan Micó, han fet una molt bona valoració de la resposta obtinguda tant pel nombre com per la qualitat de les respostes.
Durant vuit dies i promoguda per les xarxes socials i les aplicacions mòbils, l'enquesta, que el CRES no descarta repetir, la van respondre 1.679 persones, la immensa majoria de les quals, dones
Fernàndez i altres membres de la junta del col·legi, que han estat molt actius durant tota la crisi, i han dut a terme nombroses accions durant la pandèmia, han explicat entre altres coses que van atendre 300 persones en un servei activar expressament per donar resposta als neguits sorgits per la pandèmia. Dels atesos, majoritàriament per telèfon, a 62 se’ls va requerir derivació a un professional, a 20 més se’ls va orientar a reprendre el seguiment que ja estaven fent, i de tots plegats 59 persones havien estat tractades al centre de Salut Mental.
Els psicòlegs consideren que tot plegat, i ara més que mai “és imprescindible reforçar la xarxa de Salut Mental” i “és urgent i indispensable acabar amb la discriminació que pateix la psicologia en comparació amb altres professions i especialitats sanitàries” i, per tant, els psicòlegs han de ser inclosos dins la cartera de serveis sanitaris del Principat. Òscar Fernàndez ha volgut trametre un missatge positiu, optimista, tot indicant que “volem ser part de la solució per resoldre un problema” com pot ser el coronavirus.
Dades
D’entre les dades destacades pels psicòlegs de la seva pròpia enquesta, que el CRES, que treballa en altres sondejos que també incidiran sobre la Covid i les seves múltiples implicacions no destaca repetir més endavant, hi ha que un 36,5% del total dels enquestats va manifestar elevada preocupació per l’evolució de la pandèmia, sent els homes adults els més preocupats.
Un de cada quatre enquestat va admetre haver tingut dificultats per gestionar les seves emocions durant la reclusió, especialment els joves, i al tomb del 40% dels consultats mostraven por sobre el futur
Un 40,5% van manifestar pensaments negatius sobre el futur, una dada que Fernàndez ha advertit que cal agafar en pinces pel moment concret en què es va realitzar la consulta perquè sinó es contextualitzés seria “preocupant”. Un 38% tenien elevada preocupació per contagiar els demés. El 24% dels enquestats presenten dificultats per gestionar les seves emocions durant el confinament. En aquest sentit, els joves d’entre 12 i 25 anys són els que més han manifestat aquesta dificultat.
Quasi el 20% de les persones han tingut dificultats en la gestió de les relacions familiars durant el confinament, una xifra que “no és alarmant”. Els membres de la junta del Col·legi de Psicòlegs han recordat que tancats a casa ens hem passat moltes hores en parella o amb els fills en situacions que molt poc sovint es donen. Alhora han remarcat que la xifra és molt realista però no especialment preocupant. En condicions normals, aquest percentatge, en països com Espanya, seria de l’ordre del 7%.
Més dades: pensar en el desconfinament generava angoixa al 20% de la població. Del total dels enquestats, el 12% havia pensat recórrer a un professional de la psicologia, essent les dones les que més s’ho havien plantejat. Com més jove és la dona consultada, més possibilitats que avalués acudir al psicòleg, per a la qual el 6% dels enquestats assegura no disposar dels recursos suficients. El 94% de la població o no s’havia plantejat acudir al psicòleg o disposaria dels recursos per poder-s’ho finançar.
Paraules en fets
Òscar Fernàndez, s’ha dit, ha fet un bon balanç de la resposta obtinguda a l’enquesta plantejada i ha afirmat en nom de la junta que presideix que s’ha evidenciat tant la feina feta com la necessitat de la psicologia, que pot ajudar, també, a què hi hagi menys baixes laborals per qüestions derivades de la salut mental. “Les patologies relacionades amb la salut mental són les primeres causes d’atenció mèdica en el món occidental”, ha remarcat Fernàndez que ha estat contundent en afirmar: “El psicòleg hi ha de ser.” Ho deia com a resposta sobre els recursos sanitaris. Ara mateix, la psicologia no està convencionada en cap cas.
Fernàndez: "És urgent i indispensable acabar amb la discriminació que pateix la psicologia en comparació amb altres professions i especialitats sanitàries”
D’aquí que per als psicòlegs no són un problema les retallades que es pugui plantejar la CASS. “El psicòleg hi ha de ser, després ja veurem en quines condicions, això es pot debatre”, ha explicat el president del col·lectiu tot deixant clar que, d’entrada, reivindiquen que es convencionen “totes les patologies i per a tota la població”. Fa anys que ho reivindiquen i anys i panys que tracten amb diversos ministres. Ha assegurat que sens dubte amb l’equip que lidera Joan Martínez Benazet és amb el que hi ha hagut fins ara més bona sintonia però que “volem que les paraules es converteixin en fets”. Fernàndez també ha explicat que estan treballant en una nova redacció de la llei que estructura la professió i que preveu que abans de final d’any estigui a tràmit parlamentari.
Comentaris