“No s’avança en matèria de salut mental i prevenció contra les drogues, no podem ser constructius amb el ministeri de Salut”, ha explicat la presidenta de l’ADJRA, Sandra Cano. Les associacions han reclamat que el teixit de confiança amb el Govern “s’ha trencat” i que el PISMA, “un projecte ambiciós” no està evolucionant tal com se’ls havia promès en la seva presentació. Assenyalen que fa més d’un any que es reclama que cal una persona preparada per conduir-lo.
Des de les associacions s’entén que el PISMA és un projecte necessari, i que és gairebé obligatori que es posi en marxa com més aviat, millor. Però cal un professional qualificat i preparat per poder gestionar-lo de forma eficient. Així mateix, remarquen que no inclou totes les necessitats dels joves i infants amb problemes mentals. Un dels punts que es reclama, ha apuntat Cano, és una escola adaptada per als nens amb problemes de salut mental. “Vam ser molt insistents, és una situació que s’està globalitzant i els centres fora d’Andorra cada cop estan més plens, no poden accedir a cap”, ha explicat.
En aquest sentit, les associacions han apuntat l’oblit absolut i el descuit total que es té de cara a les famílies i els joves que es troben al Centre Residencial d’Acció Educativa La Gavernera. La presidenta de l’AFMMA, Rosa Lluis, ha apuntat situacions greus al respecte, de nens que han fugit del centre i que no se’ls ha buscat. “Un andorrà fora d’Andorra no se’l recerca”, ha puntualitzat Cano. Així mateix, també s’ha denunciat que, en aquest centre, és on moltes ocasions s’ha començat a consumir drogues. Relacionat, han aprofitat per indicar que la prevenció és insuficient, “les festes majors han estat un descontrol”, ha assegurat Cano, “veiem molt poca feina al respecte”.
“Els treballadors estan desbordats i no poden atendre, es comparteix estança amb una persona que possiblement té una malaltia més greu”, ha apuntat Lluis
Les instal·lacions de l’hospital també han tingut un paper destacat entre les reclamacions que s’han fet des de les associacions. Sobretot, la manca d’intimitat i l’estigma existent al voltant de les malalties mentals. Lluis ha assenyalat que les condicions amb les quals es tracten als pacients són completament deficients, “una persona ingressada per una dolència no relacionada amb la salut mental té una habitació individual, té garantida la intimitat i ningú sap de què l’estan tractant”. A la quarta planta, però, la situació és ben diferent. “Els treballadors estan desbordats i no poden atendre, es comparteix estança amb una persona que possiblement té una malaltia més greu”, ha apuntat Lluis. A més, s’ha fet referència al fet que s’hagi de passar per la planta d’infantojuvenil o que els joves hagin d’esperar amb les seves famílies a la cafeteria, “on tothom sap on van”.
A la presó la situació no és millor. Almenys, així ho ha assegurat Lluis, que ha afirmat que “s’està igual”. Concretament, ha explicat que a les instal·lacions manca un espai per a les persones amb problemàtiques relacionades amb la salut mental, així com un tractament digne i apropiat per al que es té. “És denigrant, no es cura ningú, el 99% de les persones se’ls dóna una pastilla per dormir”, ha assegurat Lluis. De fet, ha indicat que moltes de les persones que es troben actualment a la presó “ben tractats podrien estar a casa”.
Des de les associacions es reclama, a més de mobilitat i accions concretes per part del Govern, un calendari concret i específic per a les taules de treball. Asseguren que són clau per poder trobar solucions que siguin conjuntes i que tinguin en compte la situació actual de la societat, incloses les 7.000 persones que estan comptabilitzades com a que tenen algun problema de salut mental. “Nosaltres no som per dirigir ningú, l’únic que podem fer és escoltar i acompanyar”, ha afirmat Lluis. Malgrat això, Cano ha remarcat que en aquestes taules és cabdal que hi sigui també el ministeri d’Educació, així com el d’Esports.
Comentaris (2)