La presidenta d’AAMA, Montse Valls, assegura que des de la junta continuen treballant per aconseguir aquest cens, però que no han tingut resposta. Fins i tot, indica que es va posar un marxa un projecte del Centre d’Estadística en el qual es podria fer una idea de les persones que tenien Alzheimer al país. Amb aquest procediment, es farien entrevistes a totes les persones, tant si obtenien el grau de discapacitat, com si no, però no es va aconseguir. Valls també indica que hi havia altres maneres de tenir un nombre aproximat, “però de moment, res de res”.
Aquest cens, més enllà de poder tenir una idea de les persones que pateixen Alzheimer al país, seria una eina important per a AAMA. En els últims dos anys, han passat per l’associació fins a una trentena de famílies a la recerca de suport, però han hagut de fer-ho per elles mateixes. Amb aquest registre, Valls explica que “ara ajudem a qui ens arriba, però ens agradaria poder arribar nosaltres a ells”.
Des d’AAMA es té tot un procediment amb les famílies que, una vegada obtingut el diagnòstic, es troben perdudes. Valls explica que es programa una sessió de benvinguda pels familiars amb una psicòloga, on s’exposa tots els recursos que es tenen a Andorra. “Els intentem prevenir dels passos que aniran venint i com han d’anar avançant amb aquests recursos”. A més, cada mes i mig organitzen un grup de suport per aquestes persones en què poden compartir experiències. També es fan videoconferències amb professionals, que els dóna més coneixements sobre l’alzheimer i com pot estar relacionada amb altres temes quotidians.
L’alzheimer, actualment, és una malaltia que no té un tractament o una cura. Almenys, un que sigui accessible per a tothom. A Barcelona, a la Fundació ACE, es fa un procediment que aconsegueix endarrerir els efectes. Però el seu cost és de 30.000 euros. Valls indica que, el que s’intentarà, és que la CASS pugui donar una mica de suport a aquelles famílies que encara estan en la fase adequada per poder accedir a aquest tractament.
Comentaris