Vist que només han respost, i d’aquella manera, 1.555 persones de les 10.205 que ho haurien d’haver fet -una mostra que tot i ser important “no és representativa”, com ha admès el coordinador de recerca sociològica de l’Andorra Recerca i Innovació (ARI), Joan Micó-, ben poca cosa s’extreu d’aquella consulta que es va activar via SMS. No obstant, segons Micó i la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, la consulta “sí que ha estat d’utilitat” i servirà per aportar informació per altres aspectes que s’estan analitzant sobre la pandèmia.
Òbviament, no és el mateix quan es va activar l’enquesta de la qual aquest dimarts s’han donat detalls, quan hi havia poc més de 15.000 persones que havien afrontat la malaltia, que el que podria passar actualment, amb prop de 37.000 ciutadans contagiats. Per això que s’activarà una nova enquesta reformulada i buscant nous canals d’interacció amb el ciutadà per mirar que respongui tanta gent com sigui possible.
La primera onada de l’enquesta va anar adreçada a les persones que havien passat la malaltia fins al 30 de juny del 2021. Ara s’activa la consulta per aquells que han passat la Covid entre l’1 de juliol i el 31 de desembre, malgrat que d’inici s’enviaran SMS i es demanarà participar -tant Mas com la metgessa Roser Bellmunt, representant del Col·legi de Metges han ressaltat la importància de participar en aquest tipus de consultes- a aquells que van superar la Covid fins al 31 d’octubre. Després, s’haurien d’anar enviant SMS als tres mesos d’haver passat la malaltia.
DADA BAIXETA
Bellmunt ha reconegut que és “una dada baixeta” la que oficialment registra el Principat. Els 35 diagnosticats de Covid persistent no sorgeixen pas de l’enquesta. Són els que té reconeguts el SAAS com a tal. Però, per ara, no n’ha transcendit cap dada. “És una referència numèrica”, ha reconegut la doctora, que integra el grup de treball sobre la Covid persistent que aglutina com altres actors presents en la compareixença, desangelada.
La representant del Col·legi de Metges ha remarcat que de tota la informació que s’està obtenint a partir de les enquestes i del treball que fa el grup específic, es vol aconseguir eines per poder fer un millor maneig de la malaltia. L’enquesta feta al seu dia sí que va servir perquè una part dels que van admetre tenir símptomes acabessin acudint al metge conscients que podien tenir seqüeles de la Covid. O el que és el mateix, ser Covid persistents. Bellmunt ha donat dades de manera genèrica explicant que són les dones i de mitjana edat les que més afectació tenen. A priori, com més aguts van ser els símptomes durant la fase infectiva, més molèsties es poden sofrir a llarg termini. I no cal que es tinguessin patologies prèvies.
Els estudis internacionals indiquen que entre el 10 i el 20% de les persones que han passat la malaltia acaben tenint algun tipus de símptoma persistent
En general, els estudis internacionals indiquen que entre el 10 i el 20% de les persones que han passat la malaltia acaben tenint algun tipus de símptoma persistent. D’aquí que es consideri que el percentatge és excessivament baix al Principat quant al que hi ha registrat formalment fins ara. La clínica que es pot tenir més enllà dels tres mesos després d’haver superat la Covid és “fluctuant” i “no sempre afecta els mateixos òrgans”. Si es tenen símptomes considerats greus com ara febre o dolor toràcic, cal acudir al metge sí o sí.
Però també hi ha molts altres impactes, de manera general -no s’ha donat cap detall en referència als casos reconeguts al Principat- que poden afectar la qualitat de vida. Com ara aspectes funcionals relacionats, per exemple, amb l’estat nutricional, el cognitiu, l’emocional, la mobilitat o que malmeten la realització d’activitats quotidianes. En tot cas, el grup de treball sobre la Covid persistent continua treballant, valgui la redundància, per afinar una mica més el detall a Andorra.
Comentaris (1)