La sarna és una malaltia que té efectes especialment dermatològics originats per un àcar, que viu especialment a la roba. El contacte físic habitualment no permet la transmissió del bitxo. Però sí el contacte de pell amb teixit, per dir-ho d’alguna manera. Per la qual cosa més enllà del tractament tòpic, posològic o de la naturalesa que sigui que es prescrigui a la persona directament afectada, cal ser molt estricte en tot el parament tèxtil.
L’avís que s’ha donat a les famílies demana que es tingui una cura especial durant un espai de temps proper que hauria d’anar d’entre tres i sis setmanes. Es demana als pares i mares que vigilin dels seus fills possibles símptomes compatibles amb la sarna. Així, picors greus, més agudes a la nit, erupcions cutànies (sovint entre els dits de mans i peus, la part inferior dels canells, les aixelles, les mames i els glutis).
Cal mirar, per norma, tots els solcs i ratlles de la pell, perquè sol ser on més i millor s’amaguen els àcars més enllà del teixit. També es poden donar úlceres sobre la pell pel rascat i excavació. Rascar-se és una actuació a la qual sol conduir la picor. Però que s’ha d’intentar evitar atès que això pot conduir a infeccions de la zona on s’hagi excavat.