No són pocs els caps de servei que demanen als professionals que tenen en el seu equip quines responsabilitats o activitats es veuen en cor d’assumir més enllà de les seves tasques habituals. Fan falta mans per afrontar la creixent incidència que a nivell hospitalari està tenint la Covid. I ja es compta que almenys les properes setmanes la situació anirà a més. La tensió és màxima i es preveu un hivern tant o més complicat, almenys des del punt de vista sanitari, que el de l’any passat.
Ja fa dies que es va exigir la suspensió dels sopars d’empresa -que se solen fer per serveis- emmarcats en les festes nadalenques. Corria el perill que es generessin brots de contagis entre els sanitaris. Aquesta demanda es va entendre. El que està creant un veritable daltabaix i malestar és que ara es torni a demanar un esforç que molts dels sanitaris consideren “ingent”. “Nosaltres també tenim família”, recorden alguns dels professionals, que recorden a la direcció que en ocasions anteriors se’ls ha rebutjat per segons quines tasques que ara, segons com, els imposen.
La pressió és molt gran ara mateix. I sobretot a nivell d’infermeria, que suposa la primera línia d’atenció, el malestar és molt evident. I no tothom accepta de bon grat els canvis que inicialment es proposen a bones però que és probable que s’acabin imposant davant la situació de descontrol i increment d’hospitalitzacions derivades del coronavirus. Hi ha un veritable malestar. I l’esgotament s’agreuja per la sensació de molts dels professionals que des de la cúpula del SAAAS no s’estan fent les coses bé. Ara mateix la situació és força insostenible.