Durant la conferència també s'ha referit a les pintures murals, l'arxiver i historiador del comú, Joan Lluís Ayala. Ha fet un repàs històric a un temple objecte de múltiples obres i reformes, amb troballes i desaparicions com la del baldaquí.
El Museu d'Art de Catalunya conserva una part de la decoració mural. Els fragments són pocs respecte al que antigament cobria els murs, ja que les pintures ocupaven també, a més de la capçalera, la nau i una part del presbiteri. Les pintures van abandonar l'església a la dècada dels anys trenta del segle passat i van passar a les mans de diversos antiquaris. La tècncica utilitzada en la seva elaboració no és la del fresc, habitualment utilitzada durant el romànic. És la mateix emprada a Sant Serni de Nagol o a Sant Martí de la Cortinada.
Només es conserva una part del temple romànic
L'església conserva només una part del que va ser el temple romànic. La resta de l'obra que hi ha actualment és el producte de modificacions i ampliacions, les més importants dutes a terme en el curs del segle XX. La part més ben conservada és la que correspon a l'absis. És el més gran de l'època romànica que hi ha al país així com el més ric quant a decoració escultòrica. Es conserva també una part de les parets de la nau; a la banda de tramuntana, una absidiola, que originàriament era decorada amb pintures murals, i el pany de mur corresponent és el que resta de l'obra primitiva.
En un dels treballs fets el segle passat es va desmuntar una part de l'antiga sagristia, cosa que va deixar tot l'absis al descobert. Es va descobrir, damunt la porta que comunica la nau romànica amb aquesta sagristia, les restes d'una finestra amb un arc de mig punt. igual a les de l'absis, també de l'època romànica. La construcció se situa a la segona meitat del segle XII. També es conserva la biga davantera d'un baldaquí suspès, desaparegut. La biga està col·locada transversalment a l'entrada de l'absís romànic.
L'any 1960 es va trobar una capseta de fusta amb relíquies
En els treballs de reconstrucció i d'ampliació de 1960, en desmuntar l'altar major, d'obra, que havia estat construït l'any 1859, va ser trobada al seu interior en un reconditori, cobert amb una petita llosa, la lipsanoteca -recipient amb tapa utilitzat per contenir petites relíquies- original romànica que havia estat col·locada a l'altar, amb motiu de la consagració. Aquestes obres de 1859 van culminar amb la remodelació de l'altar major. Les del 1960 van servir, com ha recordat la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva per obrir la portalada principal a la plaça Príncep Benlloch, quan abans estava a l’actual Rambla Molines.
Aquestes obres es va realitzar arran del’encàrrec de l’aleshores arxipreste de les Valls, mossèn Lluís Pujol, a l’arquitecte català Josep Brugal. Altres remodelacions que ha patit l'església han estat la part inferior de l'actual campanar, en la qual es va deixar totalment de banda, la forma primitiva, la construcció d'unes capelles laterals, l'aixecament d'un pis al campanar, la portada de la paret de ponent, obra de Josep Puig i Cadafalch, i el canvi d'orientació de la nau, que va ser considerablement engrandida.
Els primers treballs seran els de calefacció i sonorització
La cònsol d'Andorra la Vella ha detallat en el seu discurs, altres millores: als anys 70 s’hi va pintar la representació del martiri de Sant Esteve i es va restaurar la capella del Santíssim amb la descoberta a pedra vista de l’absis romànic. La pila baptismal es va col·locar el 1987 al lloc actual, i als anys 1993-94, amb mossèn Blai al capdavant, i gràcies a l’aportació del comú i dels fidels, es va col·locar sòl de marbre i es va instal·lar el retaule de Sant Joan presidint l’altar major. Fa 30 anys que es va pavimentar l’església, es va estrenar il·luminació, sistema de calefacció ies va millorar el llosat. Després de la conferència, Marsol ha avançat una reforma de l'església "a nivell de climatització i per la sonorització. A nivell de Patrimoni mirarem de fer unes millores perquè s'adaptin millor a les necessitats dels usuaris amb algunes pintures i uns bancs més còmodes. El comú col·laborarà amb l'arxiprestrat i amb Govern".
La resta d'actes que s'han programat són la vetllada poètica 'Tots som pelegrins' (26 de novembre), la missa d'acció de gràcies (26 de desembre) i el concert d'orgue a càrrec d'Aaron Ribas (30 de desembre).
Comentaris (4)