El nou número 2 de Vives per al Coprincipat manté que “cal oposar-se a l’avortament”

Eduard Ibáñez reflexiona sobre el fet que “la defensa radical de la vida humana” és una orientació clau per a l’ecologia integral des de la visió cristiana en un article a ‘Catalunya Religió’

Eduard Ibáñez.
Eduard Ibáñez.

“Cal oposar-se a la pena de mort, a l’armamentisme i al militarisme, com també a l’avortament, la destrucció i manipulació d’embrions o l’eutanàsia, contra les quals l’Església alça reiteradament la seva veu.” La frase forma part d’un article escrit pel representant personal adjunt del Copríncep Joan-Enric Vives, el jurista Eduard Ibáñez, a la publicació eclesial ‘Catalunya Religió’, de la qual és col·laborador habitual i un dels impulsors abans, és clar, d’aterrar al bisbat d’Urgell i al Principat.

Als seus ‘Apunts eticopolítics’, recentment Ibáñez hi ha escrit sobre ‘Ecologia integral i defensa de la vida humana’. Diu d’entrada l’ex-director de Justícia i Pau ara nou número 2 ‘in pectore’ de Vives per al Coprincipat que “una de les orientacions claus d’una ecologia integral des de la visió cristiana és la defensa radical de la vida humana. Aquesta característica, que la diferencia d’altres perspectives ecologistes, ha estat subratllada pel papa Francesc”.

“La protecció dels éssers humans i la seva dignitat, procurant condicions de justícia social, reclama de manera prioritària la defensa de la mateixa vida humana davant de totes les formes de violència”

En efecte, Eduard Ibáñez mescla els seus apunts personals amb múltiples cites o referències o frases literals fins i tot de Bergoglio que en la seva condició de Papa ha escrit o verbalitzat ja sia en l’encíclica ‘Laudatio sí’ o en discursos com els que va fer davant els participants Assemblea de la Congregació de la Doctrina de la Fe. En un moment donat de l’article, Ibáñez escriu que “la protecció dels éssers humans i la seva dignitat, procurant condicions de justícia social, reclama de manera prioritària la defensa de la mateixa vida humana davant de totes les formes de violència”.

I és en virtut d’aquest preàmbul reflexiu, per dir-ho d’alguna manera, que afirma que, “per tant, cal oposar-se a la pena de mort, a l’armamentisme i al militarisme, com també l’avortament, la destrucció i manipulació d’embrions o l’eutanàsia, contra les quals l’Església alça reiteradament la seva veu, malgrat que en diferents contextos sembla predominar una cultura que legitima aquests atacs, sobre la base d’una errònia comprensió subjectivista de la llibertat”.

Fent referència a l’encíclica abans esmentada, el jurista assessor de l’arquebisbe Copríncep insisteix en el fet que “Francesc ha estat sempre molt clar, incloent la qüestió de l’avortament: ‘Atès que tot està interrelacionat, tampoc no és compatible la defensa de la natura amb la justificació de l’avortament. No sembla factible un camí educatiu per a acollir els éssers febles que ens envolten, que a vegades són molestos o inoportuns, si no es protegeix un embrió humà encara que la seva arribada sigui causa de molèsties i dificultats’.” I també recorda que el Papa s’ha mostrat contrari a l’eutanàsia. Més que res per si a algú se li passés pel cap alguna idea semblant.

Comentaris (38)

Trending