Segons les dades fetes públiques aquest dijous pel departament d’estadística, el nombre de sol·licituds presentades durant el 2025 ha estat de 625, un 1,3% menys que el 2024. Del total de demandes, el 75,5% s’han resolt favorablement, el 19,2% han estat desestimades i el 5,3% restant s’han arxivat.
Les famílies amb un fill a càrrec són les que concentren més ajuts, amb el 42,4% del total, molt a prop de les famílies amb dos fills, que representen el 41,3%. Les famílies amb tres fills suposen el 14,4% i aquelles amb quatre o més fills, l’1,9%.
Per tipologia familiar, les famílies monoparentals sense acreditar són les que han rebut més prestacions, amb el 44,9% dels ajuts. Les segueixen les monoparentals acreditades (17,6%) i les famílies nuclears (16,7%). Les dones continuen sent les principals perceptores d’aquest ajut, amb el 82,6% de les resolucions favorables, davant del 17,4% dels homes. La gran majoria dels beneficiaris, el 96,6%, tenen entre 25 i 60 anys. Pel que fa a la nacionalitat, predominen les persones andorranes (35%), seguides de les espanyoles (22,9%) i les portugueses (21%).
Durant el 2025 s’han denegat 120 sol·licituds, el que equival al 19,2% del total. El principal motiu de denegació ha estat superar el LECS familiar, causa que representa el 78,3% dels casos. El segon motiu més habitual ha estat no acreditar un mínim de set anys de residència, amb el 20%. L’estadística també mostra una reducció del nombre de beneficiaris en relació amb la població. Si el 2024 hi havia 7,1 beneficiaris per cada mil habitants, el 2025 la xifra baixa fins als 6,6 per mil, és a dir, un descens del 7,3%. Finalment, el pes d’aquestes prestacions sobre la despesa del Govern també disminueix un 7,6%, tot i mantenir-se al voltant del 0,21%, mentre que el volum respecte al PIB real cau un 7,1% i se situa en el 0,042%.
Comentaris