Un informe sobre encobriment de delictes sexuals a l’Església enviat al Vaticà inclou Vives

El rotatiu espanyol ‘El País’ ha recollit diverses investigacions periodístiques que ha inclòs en dos treballs diferents  per animar la cúpula eclesial espanyola a jutjar casos que afecten 39 prelats, dels quals només 14 resten vius

Joan-Enric Vives en un acte públic.
Joan-Enric Vives en un acte públic. Toni Solanelles

Un informe periodístic sobre l’encobriment de delictes sexuals en l’Església espanyola que s’ha enviat a la Conferència Episcopal i al Vaticà esmenta entre els 39 prelats que des del 1952 fins ara haurien tapat casos suposadament delictius l’actual arquebisbe ad personam d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives. Fa temps que a Vives el persegueixen un parell de casos de quan era bisbe auxiliar de Barcelona. Aquesta vegada, però, el fet que els informes s’hagin enviat a la Santa Seu amb la voluntat que s’obrin investigacions civils o canòniques pren una nova dimensió.

La investigació periodística és un treball que ha anat fent el rotatiu espanyol ‘El País’ que ha resumit, per dir-ho així, en un parell d’informes, un del 2021 i un altre d’aquest any, que s’han fet arribar a la cúpula eclesial espanyola i la mundial, a Roma. ‘El País’ recull el testimoni de més de 400 persones que els darrers temps, ja sia en les pàgines del rotatiu madrileny o en altres fonts informatives, han anat explicant les seves vivències i han citat -fins i tot amb denúncies- a comandaments eclesials que haurien presumptament maniobrat per ocultar les conductes sexuals indegudes, delictives, d’altres religiosos.

Els testimonis que es recullen esmenten situacions des del 1952 fins pràcticament a l’actualitat, i afectarien a alts càrrecs de l’Església espanyola. Cert és, però, que entre els 39 prelats que formen part de la relació, només catorze estan vius. Entre ells hi ha Joan-Enric Vives. En el seu cas se l’inclou en l’informe enviat al Vaticà per l’aparició del bisbe en un treball realitzat ja fa anys pel periodista especialitzat en temes eclesials i sectes Pepe Rodríguez. Aquest escriptor manté en un dels seus llibres que Vives va participar els anys vuitanta i noranta, abans de ser bisbe auxiliar de Barcelona i mentre era en aquest càrrec, en l’encobriment de l’escàndol de la Casa de Santiago i Nous Camins a Barcelona, una organització convertida aparentment en secta i on se sospita que es van cometre nombrosos abusos sexuals.

De fet, l’actual arquebisbe de Barcelona i cardenal, Juan José Omella, sí que hauria fet alguns moviments tendents a aclarir què va passar realment en la denominada Casa de Santiago i també arran de l’actuació de la denominada Associació Nous Camins. Que a més a més de tenir els dossier la Conferència Episcopal Espanyola, ara els informes també vagin al Vaticà pot suposar que la qüestió cobri un nou impuls.

El llistat que s’ha fet arribar al Vaticà amb el testimoni associat de més de 400 persones que haurien estat suposadament afectats per alguns dels casos objecte d’encobriment tindria entre els seus esmentats des de Vicent Enrique i Tarancón fins a Antonio María Rouco Varela. Des de l’arquebisbe d’Oviedo Jesús Sanz al bisbe de Guadix Rafael Álvarez Lara. La relació és prou extensa, i això que només incorpora els prelats -comandaments, per dir-ho així- que van maniobrar o van fer la vista grossa.

Etiquetes

Joan-Enric Vives.

Relacionat

Vives nega rotundament qualsevol relació amb casos d’encobriment de delictes sexuals a l’Església

Comentaris (24)

Trending