Suposats contactes amb qui va ser l’advocat d’un testimoni cabdal en la causa general del ‘cas BPA’, l’empresari espanyol Rafael Pallardó; converses amb el fiscal anticorrupció del ‘cas Pujol’ Fernando Bermejo; presumptes intercanvis de parers amb el comissari espanyol Marcelino Martín Blas segons que al seu dia va escriure encara que no firmar un altre comissari de la policia espanyola, en aquest cas, José Manuel Villarejo; certificar que BPA havia fet un compliment estricte de tota la normativa i anunciar públicament després que molts anys abans ja s’estava investigant el banc ara en vies de resolució. I encara una última perla: suposadament amenaçar i coaccionar un testimoni notarial en el marc d’una causa, administrativa, això sí, en curs.
Aquests són, sintèticament, alguns dels elements que han portat els accionistes majoritaris de l’entitat bancària andorrana, Higini i Ramon Cierco, a presentar una querella criminal contra el cap de la UIFAnd, Carles Fiñana. Els delictes que s’atribueixen al màxim responsable de la unitat de prevenció de blanqueig per diversos fets serien: ús d’informació privilegiada (art. 247 bis); revelació de secrets (art. 377); omissió del deure de persecució de delictes (art. 405); prevaricació (art. 372); delicte de no protecció dels intervinents en el procés (art. 423), coaccions (art. 139) i amenaces (art.143). Els querellants es consideren “les primeres víctimes d’un atropellament sense precedents en la història del nostre país, tenim el convenciment (i això són judicis de valor) que hi ha hagut i segueix havent-hi una mena de complot o pacte de silenci a l’entorn del que s’ha anomenat ‘afer BPA’”. La querella es va presentar la setmana passada i encara no ha estat admesa a tràmit atès que no s’hauria encara delimitat si correspon a la instrucció penal ordinària o a l’especialitzada, en haver-hi delictes relacionats amb la funció pública.
En el text entrat a la Batllia es fa referència al ‘descobriment’ cada cop més fefaent i acreditat de l’existència de la denominada ‘operació Catalunya’, que suposadament hauria estat dissenyada per desactivar els anhels sobiranistes catalans i, en aquest marc, hi hauria hagut, “sinó la col·laboració, sí que la connivència o almenys el coneixement de determinades institucions andorranes”. I una d’aquestes, i de la qual hi ha més elements i proves, seria la UIFAnd. I, especialment, el seu màxim responsable. En el curs de la querella sempre es parla en condicional i es respecta en tot moment la presumpció d’innocència del querellat. És la primera vegada que els accionistes majoritaris promouen una acció d’aquestes característiques contra institucions del país.
L’element que hauria fet encaixar moltes peces i hauria donat encara més rellevància a l’actuació presumptament delictiva del cap de la UIFAnd seria una recent amenaça i coacció a un ciutadà andorrà que és testimoni notarial en el marc d’una causa administrativa empresa per diverses societats del Grup Cierco. Un ciutadà que ha declarat davant de notari i està disposat a fer-ho en seu judicial que durant una conversa privada la tardor del 2014 Fiñana ja el va advertir que al cap de poc temps BPA patiria un dany irreparable del qual no es podria salvar. Fa pocs dies, l’esmentada persona s’hauria vist immers en un incident amb el màxim responsable de la unitat ubicada en l’edifici del Consell General.
En la querella també s’hi descriu, per exemple, que Fiñana hauria participat en conferències, el 2014, a Bucarest i Galati on hauria coincidit, entre altres, amb el fiscal anticorrupció del ‘cas Pujol’ Fernando Bermejo i amb David Carrau, qui és o havia estat advocat de l’empresari i principal testimoni de càrrec en la causa general del ‘cas BPA’, Rafael Pallardó. En aquestes trobades s’haurien pogut revelar per part dels uns o dels altres detalls o informacions que conduirien a alguns dels delictes que s’esmenten en el curs del text. Si la informació l’hagués facilitat el cap de la UIFAnd, estaria incorrent en un delicte de revelació o d’ús d’informació privilegiada. Sempre presumpte. Si, per contra, hagués tingut coneixement que una entitat bancària del país podia patir un dany irreparable i no va actuar també hauria pogut incórrer en suposades pràctiques il·lícites.
També es recorda que un document incorporat en la querella d’Higini Cierco contra Celestino Barroso, agregat d’Interior a l’ambaixada espanyola a Andorra, i Marcelino Martín Blas, i del qual n’ha reconegut ser l’autor el comissari de policia espanyol José Manuel Villarejo, assenyala que Martín Blas va informar durant el 2014 Carles Fiñana de les actuacions que havia fet a Andorra. I del ‘cop’ que preparava el FinCEN contra BPA. S’esmenta que la declaració notarial del testimoni ara presumptament amenaçat anava en el sentit que Fiñana el va advertir, la tardor del 2014, cinc o sis mesos abans de la intervenció de BPA, que el banc patiria uns danys que no tindrien remei. I s’exposa que el propi Fiñana va emetre certificats avalant el compliment normatiu de BPA.
Tot plegat, segons que es fa constar en la querella, d’una dotzena de folis, “aparenta una constant fugida cap endavant” en el marc “d’un atropellament sense precedents en la història del nostre país” i “una mena de complot o pacte de silenci a l’entorn del que s’ha anomenat ‘afer BPA’”.
Comentaris