La batlle que instrueix el ‘cas BPA’, Canòlic Mingorance, ha dictat els darrers dies un aute d’ampliació de processaments. Ja no són 24 els processats en el marc de la causa principal del cas que pressuposa que el banc intervingut arran del ‘Notice’ del FinCEN era poc menys que una màquina de rentar diners. Ara són 25. I són els que són. Però si s’atén als criteris emprats per la instructora no hi ha tots els que hi hauria d’haver. O almenys això mantenen alguns dels afectats, que han mostrat obertament el seu malestar pel fet que la Batllia s’hagi fet l’orni davant de determinats gestors. Això sense tenir en compte que hi ha molts dels processats que abans d’arribar a BPA havien treballat a altres entitats andorranes fent el mateix que se’ls acusa fer al banc intervingut com si fos el delicte del segle: operacions de caixa. Les famoses compensacions de diners.
Mingorance va notificar el 22 d’agost passat un aute que era el pas previ a la conclusió de la seva investigació i a través del qual assenyalava 24 directius i gestors de BPA com ser els responsables del suposat sistema institucionalitzat de blanqueig de diners. Tot lligat, pràcticament, a l’operativa duta a terme pel client Rafael Pallardó, que sempre ha mantingut, com a mínim, quatre coses: que els diners que portava a Andorra eren sols evasió fiscal; que no es pot considerar que fos un treballador de Gao Ping -sí que feia de ‘broker’ per diversos empresaris xinesos del sector de la marroquineria-; que mai no va cobrar ni pagar cap comissió a BPA (i quan es diu pagar, vol dir que no va untar ni directius ni gestors); i que havia treballat amb altres bancs del país. Certament, la pròpia policia andorrana ja va fer un informe al seu dia on detallava les relacions que havia tingut amb Banca Mora, Andbank, Crèdit Andorrà i BPA. I no pas totes les entitats detallaven els moviments dels comptes, operatius o cancel·lats, que els Pallardó hi havien tingut.
A banda dels 24 processats, n’hi havia quatre més en una situació especial. Dos sobre els quals s’ha extingit la seva eventual responsabilitat penal perquè en el transcurs dels darrers anys han mort (Josep Maria Escuer i Jaume Andorrà). I dos més que malgrat haver-los citat la batlle com a encausats, mai no van comparèixer a recollir la citació. I tampoc la Batllia es va molestar massa en anar-los a trobar. Una de les persones que es trobava en aquesta situació és l’exempleada nascuda a Shangai que es va fer ‘famosa’ per aparèixer en una gravació audiovisual que va mostrar-se en algunes cadenes de televisió espanyoles. Al seu dia, fins i tot la Batllia va dictar una ordre de recerca i captura internacional. Els seus excompanys la tenen localitzada a Madrid. Però mai ningú s’ha molestat massa en anar-la a cercar. I això que se suposa que Pallardó era home de palla d’un mecenes xinès com Gao Ping. No deuria a la Batllia interessar massa confirmar o no aquest extrem.
L’altre empleat, o exempleat, millor, que havia estat citat com a encausat i sobre el qual mai s’havia sabut gran cosa és el 25è processat. De cop i volta -i les fonts no han sabut dir si per insistència de les autoritats judicials o per voluntat pròpia- l’home va acudir, amb hora concertada prèviament, és clar, a declarar la setmana passada davant la batlle. Un dia després seria processat. Des que se’l va citar fins que ha aparegut en seu judicial han passat molts mesos. I els excompanys de l’home sabien que si no residia ja a Andorra no s’estava massa lluny. Va ser primer aparèixer al concert de Fangoria per la festa major d’Andorra la Vella i, poc després, acudir a l’edifici de les columnes de l’avinguda Tarragona.
L’home es va fer un embolic notable amb les identitats d’alguns dels seus superiors durant la compareixença a la Batllia. Però no va tenir cap problema en explicar que participava de les compensacions. Que anava amunt i avall. A l’ample. És clar que no sembla que interessés o que quedés constància durant la declaració que després de més de dues dècades treballant a BPA l’home va acabar despatxat després que fos denunciat per estafa, a clients, pel propi banc. Va estar un llarg temps a la presó. De fet, el 2013 seria condemnat a tres anys de garjola.
Tres que no hi són
Però l’enuig dels processats i d’altres companys de BPA va més enllà. Consideren que hi ha com a mínim tres persones més que haurien d’haver estat encausats i qui sap si també processats i que, en canvi, mai dels mais no han tingut cap advertència de la Justícia. Les fonts consultades han explicat que si el criteri per inculpar, primer, i per processar, després, era haver fet alguna compensació o haver-les autoritzat d’una forma més o menys directa, hi ha tres treballadors de l’entitat que apareixen al sumari havent fet operacions de caixa i que mai ningú s’ha molestat a dir-los res. Com que dos tenen càrrec públic o semipúblic, no hi hauria d’haver inconvenient en esmentar-ne els seus noms. En un cas es tracta de l’avui component del Tribunal de Comptes Montserrat Montes, que apareix al sumari, fotocòpia del passaport inclosa, com a autora, com a mínim, d’una compensació. Un altre dels treballadors de BPA que també apareix al sumari havent realitzat, en aquest cas, més d’una operació de caixa, seria qui al seu dia va ser representant dels treballadors de l’entitat intervinguda amb la seva negociació amb el Govern (digui’s INAF, digui’s AREB) i avui és el responsable de banca de particulars i banca privada de Vall Banc, Joan Gibert. I el tercer seria un gestor que també ha fet una compensació que apareix en el sumari. En aquest cas, les fonts remarquen dos elements: es tracta del germà d’un conseller general de Demòcrates per Andorra i la compensació que va ‘supervisar’ tenia com un dels participants una coneguda empresa de perfumeria del país que no és Gala i tenia vincles accionarials amb la pròpia BPA.
I encara una darrera cosa que han destacat les fonts, properes a alguns dels processats. Entre aquests treballadors que la batlle assenyala com a responsables més que suposats del blanqueig n’hi ha vuit que van arribar a BPA procedents de tres entitats que operen o havien operat al Principat (MoraBanc, Andbank i CaixaBank). I tots vuit van portar del banc d’origen al banc de destinació clients dels que la Batllia considera com a VIP i que duien a terme compensacions.
Comentaris