Demanat per la possibilitat de tipificar com a delictes d’odi potencals atacs a persones que formin part del col·lectiu LGTBIQ+, el portaveu governamental ha indicat que “sempre ens hem posat del costat de la víctima” i que “si hem d’anar molt més enllà en seríem favorables”. Més encara, “si hi ha un greuge cap a la víctima estic convençut que el ministeri d’Interior” farà els passos pertinents per procedir a modificar el Codi penal. Això no treu que Casal hagi volgut “desmentir algunes de les afirmacions que s’han fet els darrers dies”.
El ministre ha considerat, per exemple, que és incert que hi hagi desprotecció de les dones o es vulneri l’accés al dret a la Justícia. En aquest sentit, Guillem Casal ha recordat que hi ha un servei d’atenció a les dones víctimes de violència de gènere que està plenament actiu i fa costat en tot moment a les persones que es troben en qualsevol situació no desitjada. El portaveu governamental ha indicat que “en un futur proper l’Estat serà responsable subsidiari” de compensar econòmicament les víctimes de violència de gènere quan la Justícia declari que l’agressor condemnat no ho pugui fer.
Casal també ha recordat que en els darrers anys s’han fet diverses passes “en el reconeixement dels drets” de les persones LGTBIQ+ tant amb “la llei d’igualtat com amb la modificació de la llei de família”, introduint “canvis registrals” i possibilitant el “matrimoni igualitari”. En general, i lligat a la qüestió dels delictes d’odi novament, sempre s’aposta pe “un model més garantista amb les víctimes”.
Això no treu que Stop Violències i Diversand hagi exposat veritables bestieses que en algun cas poden arribar a ser fins i tot difamatòries. El ministre ha assegurat no disposar de cap dada relativa a dues o tres agressions ‘LGTBIQfòbiques’ a la setmana -la policia ja ho va negar fa unes setmanes a petició de l’Altaveu- i tampoc que hi hagi gent que sigui llançada al riu per raons de gènere o orientació sexual. Els bombers, ha pogut corroborar l’Altaveu, no té cap mena d’informació ni detall en aquest sentit.
A més, la presidenta d’Stop Violències, Vanessa Mendoza, ha arribat a insinuar que l’aparició d’una dona morta en un aparcament podria tractar-se d’un feminicida. Aquest fet és manifestament mentida. Els darrers mesos -algun any ja-, l’única persona que va morir en un aparcament va ser una laurediana de 78 anys que va aparèixer en un dels lavabos del pàrquing del centre cultural de Sant Julià. La dona va sofrir, de forma indubtable, una fallada cardíaca i va morir asseguda al vàter, sense cap traça de violència ni res que se li assemblés.
Comentaris (18)