Poc després de la presentació per part del ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, de la modificació legislativa, les entitats feministes i en concret Acció Feminista, ja van deixar clar que no els satisfeia la proposta del Govern. Però aquest dilluns fan un pas més i mostren la seva total oposició a la reforma de l’article 117 del Codi Penal.
D’entrada, remarquen, “no és una despenalització”, ja que tot i que la dona deixa de ser punible, l’avortament es continua considerant un delicte i per tant, “qui ens ajudi pot ser condemnat”.
Tampoc agrada que es deixi de castigar per una suposada “especial vulnerabilitat” de les dones. Per tant, es considera que no se les reconeix com a titulars de drets. “Substituir el càstig per la tutela no és igualtat”, sentencien, per advertir que presumir per llei que totes les dones que avorten són fràgils, “és un perjudici de gènere”. Per tant, ho consideren una discriminació per raó de sexe, que vulneraria l’article 6 de la Constitució, i que és contrària a la dignitat de la persona (recollit en l’article 4 de la Carta Magna”.
Tampoc es contemplen excepcions quan la vida de la dona corre perill, de manera que els professionals sanitaris continuen sense poder intervenir ni tan sols en aquests casos extrem. “Una llei que diu protegir la vida no pot impedir que se salvi la vida d’una dona”, exposen, recordant que el Comitè de Drets Humans de l’ONU ja va recomanar a Andorra el març del 2026 que garantís l’avortament com a mínim en aquests casos.
Finalment, també assenyalen el fet que per poder interrompre de manera voluntària l’embaràs, les dones del país s’han de continuar desplaçant a l’estranger i pagant-s’ho de la seva butxaca, sense cap reemborsament per part de la CASS. “Això perjudica sobretot les que tenen menys recursos”, afirmen.
Així les coses, demanen que durant la tramitació parlamentària, els grups presentin esmenes per suprimir la referència a la vulnerabilitat i reconèixer la dona com a titular de drets, recuperar la cobertura de la CASS i aprovar un protocol públic d’acompanyament i si, finalment la llei s’aprova sense corregir aquestes vulneracions, demanen als grups que interposin un recurs d’inconstitucionalitat (ho poden fer si representen una cinquena part dels consellers generals) per discriminació per raó de sexe, lesió de la dignitat i manca de protecció de la vida i la salut de la dona. “Que cap dona no sigui castigada per avortar no és una concessió, és una exigència constitucional. Volem una llei que ens tracti com a iguals”.
Comentaris