Una homilia per “no rendir-se a l’esterilitat” i sí “fer néixer” des de “la novetat i el canvi”

És el missatge que la Santa Seu ha enviat aquest dia de Meritxell en què el número 2 del papa Francesc ha presidit la celebració eucarística al costat de l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives. Davant de totes les autoritats del país, i després de les reunions mantingudes durant la jornada d’aquest dijous, inclòs un sopar institucional a l’Espai Columba, Parolin ha atret un bon nombre de feligresos. I l’home s’ha mostrat afable i proper. Dots d’empatia i diplomàcia n’ha mostrat.

Vives ha fet la salutació inicial en obrir l’eucaristia tot ressaltant que es tractava de la primera visita de Parolin a Andorra i la diòcesi d’Urgell i, també, una visita de tant nivell des de la Santa Seu. La presència del cardenal, del braç dret del papa Francesc, “ens ajuda a renovar” el compromís “amb l’Església universal” i “a valorar-la”. La missa no ha estat més llarga que en altres ocasions, però sí que s’ha allargat molt més el passamans final.

Parolin s’ha referit, en un clar missatge pro-vida, a la “mirada evangèlica que no exclou ningú, sinó que reconeix tothom el dret d'existir, i d'existir i tenir una bona vida”

Totes les autoritats, qui més qui menys, han volgut passar a saludar un Parolin que després deia somrient que se li havia demanat en altres ocasions de traslladar-se a Andorra i no ho havia fet. Però “com que el Senyor tot ho sap” ha esperat a la coincidència dels 150 anys de designació de la verge com a patrona i, més recentment, els quinze anys de la signatura del concordat, com ha recordat el cap de Govern, Xavier Espot.

El cardenal ha fet referència, s’ha apuntat ja, al 150è aniversari de la designació de la verge com a patrona del Principat. I ha aprofitat l’homilia per desglossar la figura i les benaurances de la Nativitat de Maria. “Acceptar Maria com a patrona i model de vida evangèlica significa, llavors, mirar veritablement al món i a la història amb ulls nous, i amb una mirada diferent”, ha destacat l’alt dirigent de l’Església catòlica.

Parolin ha destacat que “el que de fet fa ‘fort’ a una comunitat nacional és una mirada oberta i penetrant al que passa a la seva pròpia terra i al món. És una mirada capaç de veure allò que la maldat, en totes les seves tràgiques formes, vol amagar perquè no es vegi. És una mirada capaç de descobrir i acollir els descartats, els humiliats, els pobres. Però també és una mirada que sap deixar espai a la novetat i el canvi”. El cardenal ha ressaltat que “aquesta mirada que ens fa ‘forts’ en la fe i en la humanitat sembla condensar-se als ulls grans, aguts i penetrants de la imatge de la Mare de Déu de Meritxell”.

El ‘primer ministre’ de la Santa Seu ha manifestat durant l’homilia que “no és casualitat que el poble hi tingui aquest punt de referència que la converteix en patrona compassiva i sol·lícita de la comunitat nacional. Aquests ulls i aquesta mirada són el tresor que cal conservar i transmetre a les noves generacions, perquè ells també puguin sentir-se atrets per allò que ens fa ‘forts’” i hi ha afegit que “aquests ulls i aquesta mirada, juntament amb la representació del nen Jesús sobre els genolls, són una representació plàstica i eloqüent del ‘pacte entre generacions’, que dóna vida a les comunitats socials perquè les fa ‘generatives’; és a dir, capaços de ‘fer néixer’ i de projectar-se cap al futur; de fer néixer no el present de l'horror i el futur del no-res, sinó el present de la bellesa i el futur de l’esperança".

Parolin, durant una missa d’allò més solemne i institucional, ha deixat clar que “és la mateixa Església universal que avui celebra el naixement de la Mare del Senyor la que se sent compromesa a ser una comunitat viva que no es rendeix a l'esterilitat, sinó que fa néixer, genera el coneixement i la trobada amb la Santíssima Trinitat, l'experiència de la redempció i la salvació, la renúncia a la crueltat i la construcció de la pau”.

“És la mateixa Església universal que avui celebra el naixement de la Mare del Senyor la que se sent compromesa a ser una comunitat viva que no es rendeix a l'esterilitat, sinó que fa néixer, genera el coneixement i la trobada amb la Santíssima Trinitat, l'experiència de la redempció i la salvació, la renúncia a la crueltat i la construcció de la pau”

L’homilia ha estat centrada en la Nativitat de Maria, en la descendència, en la relació mare-fill… Era un clar missatge en pro del dret a la vida. De fet, Parolin ha fet referència a la “mirada evangèlica que no exclou ningú, sinó que reconeix tothom el dret d'existir, i d'existir i tenir una bona vida”. S’ha referit en bona part a diferents mirades que ofereix la marededéu. “És una mirada capaç d'imaginar el futur com a alternativa al present quan es mostra esclau de la lògica i de les pràctiques de la mort.”

I encara Pietro Parolin ha apuntat que “és una mirada que es projecta més enllà de les dificultats i els fracassos. És una mirada que va més enllà de la por i els fantasmes. És una mirada que teixeix llaços i crea relacions. És una mirada que, com diu el Papa Francesc, examina 'una persona de dalt a baix només per ajudar-la a aixecar-se: res més’.” L’homilia era molt esperada. Per la importància del celebrant. Pel missatge que havia de donar el Vaticà sobre una qüestió tan cabdal socialment com el dret a la vida, que no deixa de ser la possibilitat de despenalitzar d’una vegada per sempre la interrupció voluntària de l’embaràs.

Mossèn Ramon ha tingut també els seus moments de protagonisme, com l’organista -i exministre, entre altres coses- Jordi Alcobé, que estrenava teclat per acompanyar la missa. O els Petits Cantors, que també han posat la seva veu a la cerimònia. Sense voler-ho, i mig discretament, també ha tingut malauradament protagonisme el secretari d’Estat d’Empresa i Innovació, Marc Saura, que ha patit un defalliment durant la missa i ha hagut de ser atès a corre-cuita per la Creu Roja. Segurament, l’autoritat més jove, i la que ha patit més la calor i l’impacte de l’encens, per exemple.

En fi, que ha estat una homilia d’altura la d’aquesta festa de Meritxell. Perquè mai abans Andorra havia estat tan a prop del Vaticà. O la Santa Seu tan integrada al Principat. Que per alguna cosa Parolin no és que sigui el principal home de confiança del papa Francesc, que de confiança n’hi ha d’haver, és clar, sinó que és el segon en importància en el Vaticà del 2023. Des de l’era de Jorge Mario Bergoglio com a hereu del tron de Sant Pere.