Després de deixar clar que la situació d’Islàndia i la d’Andorra són diferents, i que els primers rebutjaven amb el referèndum d’ahir reprendre les negociacions per adherir-se a la UE i esdevenir-ne membres -unes negociacions que ja havia iniciat el 2009 i que va deixar aparcades el 2013 “per raons polítiques”-, la ministra d’Afers Exteriors ha defensat que el ‘no’ dels islandesos s’ha d’interpretar com que “se senten molt còmodes amb la situació que tenen actualment”, que és membre de l’Espai Econòmic Europeu des del 1994.
A les zones urbanes, i en concret a la capital, Reikiavik, va guanyar el sí, mentre a les zones rurals es va imposar el no a continuar les negociacions per esdevenir membres de la UE
Això és un acord “molt similar, per no dir pràcticament idèntic” al que ha negociat Andorra amb la UE. Així, Islàndia està al mercat interior de la UE, “gaudeix de les quatre llibertats, però amb alguns matisos, amb algunes adaptacions”, ha remarcat Tor, recordant que Islàndia també ha d’incorporar el cabal comunitari, igual que Andorra, però “nosaltres ens beneficiarem amb aquest acord d’associació d’uns períodes transitoris, i hem negociat el tema en particular de la circulació de persones de manera realment molt favorable per Andorra”.
D’aquesta manera, la titular d’Afers Exteriors considera que els islandesos estan “perfectament còmodes” amb l’acord que comparteixen amb Noruega i Liechtenstein, i reconeixen que els “ha permès la prosperitat” dels últims anys i mantenir “un dels PIBs més elevats”.
Així, el ‘no’ a esdevenir membres de la UE “és probablement un no a aplicar unes polítiques que estan fora de l’Espai Econòmic Europeu, com estan fora del nostre acord d’associació”, com són la pesca i l’agricultura, ha precisat Tor, assenyalant que a les zones urbanes, i en concret a la capital, Reikiavik, va guanyar el sí, mentre a les zones rurals es va imposar el no.
Comentaris (4)