El futur d’Andorra s’encomana al passat ‘de sempre’

Les conclusions de les jornades per repensar el Principat amb trobades múltiples dels representants institucionals i de la societat civil insisteixen definir un model de país abans de res i, això sí, fer una constant avaluació de la feina feta

Inici de la sessió de tancament, a la sala d'actes del Prat del Roure.
Inici de la sessió de tancament, a la sala d'actes del Prat del Roure. Toni Solanelles

Els termes canvien. I ara es fa servir un punter làser i es projecten creacions informàtiques en pantalles de grans dimensions en una sala d’actes amb una platea amb cadires molt espaiades per evitar el contacte social. I ara es parla de cooperació, transversalitat, eficiència, sostenibilitat. I que hi ha cinc-centes propostes per porta Andorra al futur. Però és fotut. Perquè posat en termes d’estar per casa, al final sempre és el mateix. La gent demana “quin model de país volem ser abans de fer res i després pensem tota la resta”. ¿És nou, això?

Responguin vostès. Però aquesta és una de les conclusions o com li vulguin dir del certamen ‘Andorra: reptes de futur’ que no han deixat de ser tot un seguit de reunions -taules de reflexió en el llenguatge d’uns anys ençà- per debatre sobre l’orientació del Principat. El daltabaix de la pandèmia va portar les institucions a crear un espai de diàleg que servís per repensar el país. N’han sortit cinc-centes propostes la majoria de les quals, segurament, no les haurien dit mai. Cal diversificar l’economia, agilitzar l’administració i tantes i tantes coses que es deien en el passat però que ara, passades pel sedàs d’un ‘powerpoint’ són el futur. Fotut.

La sala d’actes del Prat del Roure ha acollit aquesta tarda la sessió de tancament i d’anunci de les conclusions derivades dels cinc gran eixos o taules en què, en conjunt, han participat 110 persones encapçalades per una vintena llarga de representants procedents del Consell General, vint més de Govern, vint més dels comuns, tretze de parapúbliques o societats participades i encara no una trentena de persones procedents de la societat civil, organitzada o no (tres persones en aquest darrer cas).

“Ens falta cultura de la planificació”, “ens falta cooperar molt més” i cal desfer-se de proteccionisme. Que es va a preu fet, vaja. I, sobretot, a remolc. Quan algú toca la cresta. O com han dit els coordinadors tècnics d’una forma més políticament correcta: “Tenim capacitat de reacció però poca cultura de l’anticipació” 

La consellera general socialdemòcrata Susanna Vela s’ha encarregat de fer el preàmbul i la síndica general Roser Suñé ha dut a terme l’epíleg. Parlaments molt correctes i assenyats. Sense estridències. D’altra banda tampoc no hi podien ser. Els dos coordinadors tècnics del treball, emmarcats en l’Andorra Recerca i Innovació, Marc Pons i Yvan Lara, han exposat el gros de tot plegat. Han hagut de fer mans i mànigues per ‘tunejar’ allò sobradament conegut. El treball serà consultable en línia al web de participació ciutadana. Si estan molt avorrits o pateixin d’insomni, no ho dubtin. En cas contrari, sàpiguen que en els debats hi han participat 24 experts, 24 assessors. I vostès ja saben que els assessors no assessoren gratis. O com a mínim no pas tots.

En fi, potser els agradarà saber que de les taules -i el debat i la reflexió- en ressurt que ciutadania reclama “visió de conjunt”, “cooperació en tots els àmbits”. En fi, “reclamen molt pactes d’Estat”, ha explicat Yvan Lara, però això, ha recordat el propi sociòleg-politòleg, pot ser contradictori amb la recerca de l’agilitat que també es demana. Marc Pons ha destacat, per exemple, que en molts aspectes -i la transició ecològica n’ha estat un- els agents participants partien sovint “de posicions allunyades” però a mida que s’ha anat debatent, hi ha hagut “un grau alt de consens”.

Els dos coordinadors tècnics han exposat que de tot plegat es conclou que “s’han de fixar uns indicadors i uns avaluadors al costat” per calibrar la feina feta. No ha quedat clar si es demana que s’exigeixin responsabilitats polítiques. Segurament els trenta de la societat civil… Però dels pensadors, setanta provenen de l’òrbita política. Per tant. A lloc que diuen en castellà, que amb poques paraules n’hi ha prou.

En fi, que “ens falta cultura de la planificació”, “ens falta cooperar molt més” i cal desfer-se de proteccionisme. Que es va a preu fet, vaja. I a remolc. Quan algú toca la cresta. O com han dit els coordinadors tècnics d’una forma més políticament correcta: “Tenim capacitat de reacció però poca cultura de l’anticipació.” No seria el cas de l’‘Andorra: reptes de futur’. Es podia anticipar que seria una mescla de coses sabudes. I la reacció molt justeta. I això que la pandèmia ha posat Andorra en una de les cruïlles més complicades. Però ni tan sols així. El futur sempre depèn de qui mana. Ep! I dels seus interessos.

Comentaris (2)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.