Els canvis que proposa Govern no només no resolen la contradicció si no que, en algun sentit, la poden arribar a eixamplar més posant per llei un acord de Govern del 2001 que fa pocs mesos va agafar volada gràcies a l’Altaveu, que va posar de relleu una decisió governamental de permetre a ciutadans d’onze nacionalitats concretes poder accedir al passaport sense haver de renunciar al seu origen nacional perquè suposadament el seu Estat primari no permet tal renúncia. Preguntat el Govern sobre la qüestió i sobre els eventuals controls per descobrir dobles passaports i obrir expedients en conseqüència, manté silenci. Igual com Andorra Endavant tampoc es va pronunciar en relació a la qüestió.
Demòcrates: “Com a partit no compartim la postura de la doble nacionalitat com se sap. De fet ara des de Govern s’ha entrat una modificació de la llei i en cap moment es toca aquest tema”
I els altres tres grans grups parlamentaris del Consell General mantenen postures ben diferents amb el consens entre dos d’ells, socialdemòcrates i Concòrdia, que la situació actual és “insostenible” perquè és una mena de farsa que perjudica aquells ciutadans que són rigorosos i estrictes i, sobretot, són garants del compliment de la llei. Mentre n’hi ha que fan gala d’andorranitat amb un passaport espanyol o francès a la butxaca, d’altres no amaguen que si la llei els ho permetés probablement tindrien una doble nacionalitat però que, primer, és el compliment de la llei.
Demòcrates, de portes en fora, manté el vet total a la doble nacionalitat. El Partit Socialdemòcrata (PS) sí que la permetria. I Concòrdia manté una mena de posició intermèdia que el seu líder, Cerni Escalé, resumeix amb una mena de frase que diu: “La situació actual -i la proposta de llei de DA- és una impostura, canviar la Constitució ara mateix és política ficció, nosaltres estem estudiant alternatives jurídiques, i en funció d’això adoptarem una decisió.”
Fonts de demòcrates recorden que “nosaltres com a grup parlamentari desconeixem sobre els controls” que es puguin fer per detectar possibles anomalies i “com a partit no compartim la postura de la doble nacionalitat com se sap. De fet ara des de Govern s’ha entrat una modificació de la llei i en cap moment es toca aquest tema”. Per tant, ni rebaixar els anys per accedir a la nacionalitat i en conseqüència al dret de vot ni res de tot això.
Pere Baró (PS): “Defensem la doble nacionalitat i que només una de les dues pugui ser efectiva, encara que sigui sols a nivell de drets polítics”
El president del PS, Pere Baró, recorda que el del seu partit és “un posicionament molt clar” que dista molt de la vocació dels governs demòcrates i al seu dia liberals de “tapar-se els ulls”. “Defensem la doble nacionalitat i que només una de les dues pugui ser efectiva, encara que sigui només a nivell de drets polítics.” En fi, que si es vota a Andorra no es pugui votar a Espanya o a l’inrevés. Baró no amaga, “i no és cap sorpresa”, que “tots sabem que hi ha gent que té el doble passaport i és il·legal”.
Per al PS, que recorda com és de fàcil poder recuperar la nacionalitat espanyola després de renunciar al passaport per poder accedir a l’andorrà, o que esmenta, Baró, que “la majoria som fills o filles o nets o netes d’immigrants” amb la qual cosa obtenir una segona nacionalitat pot resultar relativament senzill, és un “debat del qual fa molts anys que se’n parla i no hi ha manea que els governs se’n facin a la idea”. O dit d’una altra manera, a Demòcrates li és més fàcil “tapar-se els ulls” i legislar obviant la realitat.
I això és el que Cerni Escale considera com “una gran contradicció política”. Explica el líder de Concòrdia que “d’una banda, una part important de la població andorrana disposa de la doble nacionalitat. És una situació àmpliament coneguda i de difícil remei, perquè cap Estat fa públic quins són els seus ciutadans. Paral·lelament, es permet que persones de determinades nacionalitats, com l’argentina o la marroquina, tinguin legalment la doble nacionalitat. Aquest fet posa en risc, si no transgredeix, el principi d’igualtat contemplat a la Constitució andorrana”.
Cerni Escalé (Concòrdia): “La situació actual -i la proposta de llei de DA- és una impostura, canviar la Constitució ara mateix és política ficció, nosaltres estem estudiant alternatives jurídiques, i en funció d’això adoptarem una decisió”
D’aquí que sigui “vergonyós que les persones que compleixen la llei siguin les que renuncien a més oportunitats. No és una situació sostenible i hem de revertir-la”. Com? Això és una altra cosa. El teòric cap de l’oposició admet que al seu partit no hi ha una posició consensuada. I que arran del projecte de llei que està a tràmit parlamentari s’està treballant en la qüestió. I, jurídicament, de manera ben intensa. “En el que estem d’acord (internament a Concòrdia) és que la situació actual en què es permet la doble nacionalitat de facto per a ciutadans argentins, marroquins i altres nacionalitats que no poden fer la renúncia i on una part molt important de la població la té, doncs és una situació que no és sostenible”.
A partir d’aquí, indica Escalé, “s'ha de veure quines són les alternatives a això. S’han d'estudiar jurídicament les alternatives i la compatibilitat amb la Constitució. La Constitució és clara quan prohibeix en l’article 8 la doble nacionalitat en els termes que digui la llei qualificada. La qüestió és com de flexibles poden ser aquests termes en el marc de la Constitució. Aleshores, pensant de forma molt pràctica, l’anàlisi que estem fent nosaltres ara mateix és jurídica per determinar quines són les diferents possibilitats per respondre a la situació dins del marc constitucional”.
I què diuen els primers inputs si es pot dir així? “És evident que una legalització total, que es digui simplement, doncs es permet la doble nacionalitat dins del marc constitucional vigent, això no és plantejable. Aleshores, què és el que permet l’article 8? I és això el que s’ha de veure. I, després, evidentment, hi haurà un debat intern dins del partit. Però no hi ha una posició del tot determinada cap a cap punt, en part per això, perquè hi ha un límit constitucional i hem de veure quines són les alternatives sense transgredir aquest article.”
Comentaris (48)