I quan l’Altaveu publica la decisió del màxim òrgan de decisió de la formació presidida per Pere Baró s’encenen totes les alarmes. Era un flac favor al suposat missatge de proximitat que volen donar concordis i socialdemòcrates en vista a futures conteses electorals, per molt que els uns no vegin de bon grat l’acord d’associació amb la UE i els altres en siguin uns dels grans impulsors. Davant el risc d’esquinçar un suposat projecte de futur, i suposadament posant primer l’interès general, que el particular d’Escaldes, la intervenció de Concòrdia ‘obliga’ a frenar la decisió adoptada.
I ara mateix ha estat pitjor el remei que la malaltia. També és cert que aprofitant el ‘cas Pérez’ històrics detractors de Rosa Gili integrants del comitè directiu s’havien fregat les mans amb l’opció de treure’s de sobre del tot qui havia estat companya seva i qui van decidir portar a la Justícia per deixar d’abonar les quotes de partit. Però sobretot, hi ha un bàndol molt important del directiu que ni entenen ni encara menys accepten que alguns dirigents de la formació hagin decidit frenar el trencament invocant un suposat treball intern que el comitè directiu ja havia donat per conclòs.
Una altra cosa, asseguren les fonts consultades, és que es volgués aprofitar la decisió interna per pressionar David Pérez i la també consellera Maria Carriço per tal que adoptessin una decisió. Que transcendís la decisió del directiu a l’Altaveu va comportar un rebombori molt notable. I els contactes posteriors, sumat al fet que hagi transcendit la suposada marxa enrere o, com a mínim, la frenada propiciada per Concòrdia a ‘Diari d’Andorra’, han acabat per esmicolar la confiança entre molts dels integrants de la formació. Ara mateix les cares són llargues i la fractura important. Fins al punt que pot arribar a estar en joc el futur del partit.
Comentaris (3)