La sessió de tarda d’aquest dijous ha consistit en el debat ja obert entre les diferents forces polítiques i el cap de Govern. I, en aquest intercanvi, novament l’habitatge ha estat un dels punts focals. Espot ha recollit el guant d’algunes propostes com ara els incentius fiscals a aquells propietaris que posin lloguers a preu assequible, tot advertint que el marge gran el tenen els comuns i no pas l’executiu -”potser tots hem de col·laborar en la resolució del problema”, ha apuntat- i, en canvi, ha defensat que no seria positiu diferencia entre grans i petits tenidors. A la vegada, ha abordat la necessitat d’anar descongelant els contractes, postura en la qual hauria vist una certa coincidència amb els grups de l’oposició.
Espot ha deixat clar que, per part de Demòcrates i la majoria, l’únic increment impositiu que es contempla és el de les cotitzacions de la CASS en el marc de la reforma del sistema de pensions, davant la defensa del PS d’un sistema diferent, ja que l’actual “és contrari” al de la “majoria de països del món desenvolupat”
“Tots sabem que no podrem mantenir perquè així farem mal al mercat i a l’oferta i la demanda, però tampoc podem esperar al 2027. Llavors, a tres mesos de les eleccions també sabem tots que s’acabarà tornant a prorrogar els contractes”, ha comentat Espot. I això, ha avisat, “sense haver aportat solucions a la problemàtica estructural”. Per això, considera que “de manera prudent, quirúrgica, sempre tenint en compte circumstàncies objectives per veure com podem anar aixecant aquesta intervenció”. I és aquí on ha recollit un comentari que, al matí, havia fet el líder de Concòrdia, Cerni Escalé. “Si queden desintervinguts, el corol·lari lògic seria que no puguin incrementar sense cap límit el preu; que no es pugui pujar un 20, un 30 o un 40%”, ha apuntat.
Des del principal partit de l’oposició, Escalé s’ha mostrat “satisfet pel que es proposi regular aquesta qüestió” i ha estès el guant per treballar-hi plegats. “Segurament, els preus que estan més baixos s’haurien de poder recuperar a l’alça. Hi ha circumstàncies en les quals s’ha de permetre, però ens hem de mirar la lletra petita de com hauria de ser”, ha comentat.
Qui també ha parlat d’aquesta qüestió és Andorra Endavant, tot remarcant que “no podem tenir bloquejat de forma eterna perquè el que passa és que els pisos que sí que hi són al mercat pugen de preu”. Per això defensa que “hem de fer construccions amb execució ràpida”. És a dir, les cases prefabricades -les ‘tiny houses’ que sempre ha defensat-, però que Govern considera poc adients. Per la seva banda, Víctor Pintos ha defensat que cal impulsar les col·laboracions entre sector públic i privat i, especialment, “alliberar sòl per a concessions de llarga durada”.
FISCALITAT I IMMIGRACIÓ
Més diferències -de fet dues postures clares- ha aixecat el sistema tributari. Des de Govern i la majoria, s’ha defensat a ultrança l’actual, tot remarcant que s’ha de mantenir el model de deduccions per “evitar la doble imposició”, davant la proposta del PS d’introduir canvis en l’esglaonat del percentatge i, també, en fer pagar pels dividends de les societats.
En aquest sentit, la presidenta del grup socialdemòcrata, Judith Casal, ha avisat que el model actual “va en contra de com entenen la fiscalitat la gran majoria de països del món desenvolupat”. I això, lamenta, comporta conseqüències: “hi ha una pèrdua de capacitat de guany per a l’Estat”. La parlamentària ha argumentat que “millorar els ingressos és el que ens ha de permetre que es puguin redistribuir; som la 26a economia del món i això hauria de ser conseqüent amb el nivell de benestar que tenen els ciutadans”.
Davant l’afirmació que el país pateix una “immigració il·legal descontrolada”, el cap de Govern ha volgut posar dades sobre la taula: el 2024, ha explicat, es van fer 97 controls amb 350 persones i només 39 estaven en situació irregular; enguany, ja es porten 95 actuacions amb 384 persones i, només 13 il·legals
La seva postura ha topat amb el mur de la majoria i de Govern. Des de Ciutadans Compromesos, el seu president, Carles Naudi, ha deixat clar que no preveuen cap canvi en el sistema tributari. “Ja és progressiu. No és cert que no ho sigui”, ha assegurat. Per la seva banda, Espot ha coincidit a l’hora de deixar clar que, si és per Demòcrates, “l’únic increment fiscal seria el de les cotitzacions en el marc d’un sistema de reforma de pensions”. També ha volgut sortir al pas de les dades que Altaveu fa fer públiques sobre els impostos pagats pels bancs: “el nostre sistema està basat a evitar la doble imposició. Es poden deduir el que ja han pagat a altres administracions. Gairebé 5 milions han anat a les arques dels comuns entre aquests dos exercicis. Potser el que cal és reflexionar sobre el repartiment dels ingressos i el finançament dels comuns”.
Des de Concòrdia, interpel·lats per Espot, també s’ha volgut explicar la idea fiscal que tenen. “Sempre hem dit que les exempcions i les bonificacions de l’Impost de societats i del de la Renda de les Persones Físiques estan mal dissenyades”, ha apuntat Escalé, que també ha recordat que “sempre hem parlat d’un recàrrec sobre l’especulació immobiliària perquè l’actual és massa baix”.
Si amb el PS els impostos han estat la gran diferència, amb Andorra Endavant el motiu de disputa principal ha estat la immigració. I sobretot l’afirmació de Montaner que està “descontrolada”. Al seu entendre, “cada dia surt algun cas”. Espot li ha demanat que sigui “curosa” i ha volgut posar xifres per rebatre les afirmacions de la parlamentària laurediana. El 2024, ha explicat, es van fer 97 controls amb 350 persones i només 39 estaven en situació irregular. Enguany, ja es porten 95 actuacions amb 384 persones i, només 13 il·legals.
Tot el debat ha estat relativament calmat i pausat. Potser, l’únic punt de tensió ha sorgit amb l’acord d’associació. Escalé, recordant el recent viatge a Sant Marino, ha apuntat la possibilitat de “deixar-los passar abans i veure quines complicacions tenen” i, per tant, ha defensat que cal “frenar el ritme de les negociacions amb Europa”, més tenint en compte que el conveni “no ha estat demanat per les empreses andorranes; la majoria no hi veu cap punt a favor i, més aviant, en són contràries”. A aquests comentaris, Espot li ha retret tenir “una posició mancada d’ambició”, tot lamentant que es digui “que hem de deixar passar el tren i que sí que hi pugi San Marino”. Al seu entendre, “la reflexió ha de ser que si aspirem a diversificar-nos, a crear una indústria, a desenclavar-nos, això encara justifica més que acceptem l’acord”.
Comentaris (10)