Concòrdia planteja elevar l’edat del consentiment als setze anys i vol per llei el ‘només sí és sí’

El grup parlamentari liderat per Cerni Escalé i Núria Segués presenta una proposició de llei per modificar el Codi penal davant l’increment de denúncies lligades a violència sexual

Núria Segués donant compte dels canvis que plantegen al Codi penal al costat de Cerni Escalé.
Núria Segués donant compte dels canvis que plantegen al Codi penal al costat de Cerni Escalé. Toni Solanelles

El grup parlamentari de Concòrdia exigeix “reforçar la llibertat sexual en general i sobretot la dels infants i dels adolescents” i davant el fet que “el fenomen de la violència sexual està a l’ordre del dia”, com evidencien les denúncies policials i les dades facilitades per la fiscalia. Davant d’això, el grup liderat per Cerni Escalé i Núria Segués preveu presentar aquesta setmana una proposició de llei que s’apunta al ‘només sí és sí’ i eleva l’edat del consentiment fins als setze anys. També es planteja incrementar el catàleg d’agreujants per quan les víctimes de delictes sexuals siguin menors.

Escalé i Segués han presentat aquest matí dues proposicions de llei que entraran en breu -la segona referida a la denominada ‘regla d’or’, que han lamentat que el Govern incompleix de manera reiterada en un parell de punts que Concòrdia preveu suprimir i redactar de nou- i han lamentat també que el Govern hagi emès criteris negatius en totes les iniciatives legislatives que el principal partit de l’oposició parlamentària ha presentat. En canvi, moltes de les qüestions que es regulaven en dites iniciatives legislatives han estat represes per la majoria demòcrata.

“Fantàstic que ho reprenguin” i “tan debò que ho copiessin” tot, ha indicat el líder de Concòrdia, però igual que la presidenta suplent del grup, han lamentat la pèrdua de temps que suposa evitar el debat o l’esmena dels textos que promou la formació. “Som bons companys i els hi deixem copiar tot. El problema és que perdem temps i les propostes de Demòcrates són sempre més tímides”, s’ha escudat Escalé, que ha afirmat que “no sabem quina és la intenció” que té el grup majoritari de rebutjar un text per després impulsar mesures sobre la mateixa qüestió. 

Núria Segués ha parlat dels canvis al Codi penal al costat de Cerni Escalé.
Núria Segués ha parlat dels canvis al Codi penal al costat de Cerni Escalé. Toni Solanelles

“L’únic que sabem és que la situació empitjora”, ha dit el president del grup de Concòrdia alhora que la número 2 ha manifestat que “perdem temps en debatre qui proposa què i anem ajornant debats necessaris, decisions i les lleis que han de demostrar una clara voluntat de canvi” que a parer de Segués, no arriba. I el que espera que arribi la consellera general és un reforç de les mesures de protecció dels infants i els adolescents en el terreny de la llibertat sexual. “Cada any augmenten les denúncies de delictes contra la llibertat sexual”, ha recordat la parlamentària.

LLIBERTAT SEXUAL

Ha estat la consellera de Concòrdia la que ha exposat els trets fonamentals de la modificació que es planteja del Codi penal per “protegir millor” la llibertat sexual en general i la dels menors en particular i per donar una “resposta més clara i justa” i qui transgredeixi dita llibertat. Concòrdia considera que cal “adaptar el nostre marc legal als estàndards internacionals” fixats, per exemple, a través del Conveni d’Istanbul o a través del relatiu al dels drets dels infants. I un primer canvi que es plantegi és el relatiu a la definició del consentiment.

“El silenci, la passivitat o la por no poden ser interpretats com a consentiment i en cas contrari es pot revocar”, ha assegurat Segués

En aquest sentit la consellera ha indicat que es vol canviar la redacció de l’article 144 per deixar clar que les relacions sexuals s’han de donar si hi ha un consentiment lliure i exprés. “El silenci, la passivitat o la por no poden ser interpretats com a consentiment i en cas contrari es pot revocar”, ha assegurat una Segués que ha indicat que “el consentiment no és negociable”. Alhora, ha explicat que una altra modificació que es planteja és la d’augmentar l’edat del consentiment sexual dels 14 als 16 anys, essent aquesta una “mesura de protecció fonamental”.

Segués ha explicat que seguint la línia d’altres doctrines internacionals, es considera que una persona amb 14 anys encara es troba en ple procés de maduresa i “no pot consentir plenament amb una persona adulta”. La proposició de llei, això sí, estableix mesures perquè el consentiment pugui ser lleugerament quan dos adolescents, de mutu acord, vulguin mantenir relacions “entre iguals” i s’estipula “que la diferència no sigui igual o superior a dos anys” i que el grau de maduresa i l’evolució física de les persones que vulguin mantenir dites relacions sigui similar.

La proposició també estableix un capítol específic sobre les agressions sexuals ampliant la relació d’agreujants que ja contempla el Codi penal actual. “Els menors d’edat mereixen una protecció reforçada davant de qualsevol mena d’abús”, ha manifestat la parlamentària, que ha posat com a exemple d’aquest capítol d’agreujants reforçats, per exemple, que si la víctima d’una agressió sexual és menor de quatre anys, la pena pugui arribar a ser del doble del màxim previst per als menors en general.

‘REGLA D’OR’ I DESPESA PÚBLICA

Com s’ha dit, la proposició de llei en relació amb el Codi penal i la violència sexual no ha estat l’única que ha presentat Concòrdia en la compareixença d’Escalé i Segués. El president del grup parlamentari també ha anunciat un text per modificar la llei de sostenibilitat de les finances públiques, mal anomenada ‘regla d’or’, i ha aprofitat per disparar en bala contra la manca de planificació de l’actual Govern i els seus antecessors demòcrates en relació amb la despesa pública, i especialment la despesa de funcionament i el “rècord de càrrecs polítics”.

DSC08015
Cerni Escalé durant la compareixença. | TONI SOLANELLES

Curt i ras, Concòrdia, sobre la ‘regla d’or’, demana la supressió de l’article que estableix que la imposició directa no pot ser superior al 40% de la tributació total. I és que aquest paràmetre “s’incompleix” reiteradament. La recaptació és molt més de l’esmentat percentatge. L’altre gran canvi que es demana és establir l’obligació que “la despesa de funcionament del Govern en cap cas sigui superior del 80% del pressupost total”, deixant marge a algunes situacions extraordinàries en el cas de crisi econòmica. 

La formació pretén que la llei sobre sostenibilitat de les finances públiques estableixi que “la despesa de funcionament del Govern en cap cas sigui superior del 80% del pressupost total”

Escalé ha explicat que la qüestió del 40% “no té sentit a Andorra” i, per tant, cal suprimir l’article 20 de la llei en qüestió. Una altra cosa és “un debat més profund sobre les bonificacions i exempcions massa beneficioses que contemplen tant l’IRPF com l’IS”. El cap de l’oposició parlamentària ha indicat que “s’ha de mantenir al 10% el gravamen però el que no pot ser és que el que paguen efectivament les empreses sigui entre el 3 i el 6%. Hi ha una diferència massa gran respecte del tipus”. I després Escalé s’ha centrat en l’article que diu que les despeses de funcionament no poden créixer més que el creixement del PIB. 

Escalé ha advertit que des que Demòcrates governa la despesa de funcionament s’ha pràcticament duplicat mentre que la inversió real gairebé s’ha reduït a la meitat. En conseqüència “hauríem de contenir més aquesta despesa” especialment planificant més i millor. En aquest marc, el líder de Concòrdia ha assegurat que “s’ha contractat molt gent sense una planificació a llarg termini”, tot fent referència a les trenta places pressupostades per a implementar l’acord d’associació amb la UE que ha deixat clar que no saben si s’han fitxat o el “rècord de càrrecs polítics”, especialment a comunicació, ja indicat.

Cerni Escalé ha lamentat la “desmesura” que suposa crear fins a tretze instituts, agències o organismes nous que vénen a substituir departaments que havien existit o existien. I ha citat l’Institut Nacional de l’Habitatge, l’Agència de Ciberseguretat o l’Institut de la Dona. “No pot ser que hi hagi tant duplicitat de la despesa”, ha lamentat el president del grup de Concòrdia, que ha posat al mateix sac les corporacions parroquials. “Creiem en els comuns però no en vuit administracions que dupliquen la despesa” i, per exemple, el control tributari ha reiterat ha de ser unificat.

CRÍTICA A L’INCREMENT SALARIAL DELS FUNCIONARIS

El líder de l’oposició ha aprofitat també per criticar l’increment de salaris dels funcionaris. Escalé ha reconegut que “calia una reflexió que compari els salaris de l’administració pública” i que la retribució ha de ser atractiva per poder disposar de talent, però ha lamentat que les remuneracions “no es poden apujar un 10% lineal” perquè no s’escau i pot arribar a ser “irresponsable”. “Cal una planificació que estigui pautada per cicles polítics o criteris electoralistes” i en el marc d’una “reflexió de fons sobre la despesa de funcionament” i de la necessitat d’ordenar una “administració que està massa poc organitzada” ha demanat, per exemple, quins llocs de treball es poden amortitzar i quins no. 

Escalé manté, sobre els sous públics, que “cal una planificació que estigui pautada per cicles polítics o criteris electoralistes” i en el marc d’una “reflexió de fons sobre la despesa de funcionament”

Totes aquestes observacions les ha fet Escalé en una densa compareixença en què amb Segués han començat per lamentar la denegació constant que fa Demòcrates de les seves propostes. Idees relacionades amb la inversió estrangera, amb l’acollida d’immigrants o amb el creixement sostenible. “Per una qüestió de paternitat de la idea es dilaten els terminis” i es permet que els problemes vagin creixent. Per això han exigit a la majoria demòcrata que “el debat sigui el més àgil possible”. 

Perquè, segons Escalé, és “impermissible que entrin altres elements que no siguin els necessaris” per desestimar propostes de resolució de l’oposició. I encara un al·legat final en relació amb algunes de les qüestions tractades durant la compareixença i, especialment, sobre l’incompliment reiterat que fa el Govern de la ‘regla d’or’: “Com podem demanar als ciutadans que compleixin la llei si el mateix Govern se salta les lleis que s’ha donat amb la seva majoria parlamentària”.

Comentaris (8)

Trending