Aquest dissabte, sense ser oficials, responsables de l’operatiu de seguiment de la policia parlaven d’entre 1.300 i 1.400 persones que, després, analitzades les imatges obtingudes pel dron policial es van deixar en unes 1.200 persones. De la seva banda, el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, un dels impulsors de la mobilització, mantenia que havien sortit al carrer entre 1.500 i 2.000 persones. I responsables del sindicat esmentaven genèricament milers, que aquest dimecres s’han concretat en prop de 3.000 persones per escalfar els motors davant la trobada prevista amb Demòcrates i Ciutadans Compromesos.
El Sindicat d’Habitatge manté que les 3.000 persones hi eren en el moment de màxima afluència, especialment al carrer Prat de la Creu i assegura que l’acte de dissabte va ser “una de les mobilitzacions socials més grans dels últims anys a Andorra, comparable en magnitud a la històrica manifestació del 8 de desembre de 2023, però amb una diferència fonamental: avui existeixen demandes concretes, organització i una eina sindical construint força col·lectiva”. L’Altaveu, justament, ja es va fer ressò d’aquesta darrera circumstància. La manifestació de dissabte, sense cap incident, estava obertament molt ben organitzada i lluïa molts rètols, pancartes i cartells en gairebé tot el trajecte.
Per al sindicat, “la qüestió no és només quantitativa. En un país com Andorra, mobilitzar milers de persones representa un fet polític i social de primer ordre. Quan una mobilització arriba a aquesta magnitud, la xifra deixa de ser només una dada: es converteix en un indicador del malestar social existent i de la força creixent del moviment per l’habitatge”. I és així com “la reunió amb DA i CC es produeix en un context de preocupació creixent davant una llei que continua obrint la porta a pujades de lloguer, inseguretat residencial i expulsions silencioses en un mercat completament tensat”.
En el comunicat s’hi diu que “no anem només a expressar malestar. Anem amb propostes detallades, demandes concretes i compromisos exigibles: protegir també els contractes afectats per la desintervenció prevista entre 2027 i 2030; acabar amb la ‘trampa del fill’ i altres mecanismes fraudulents; garantir que ningú perdi casa seva sense alternativa digna i assequible; i avançar cap a un model que tracti l’habitatge com un dret i no com un actiu especulatiu”. Després del 16-M, indica el Sindicat d’Habitatge, “hi ha una realitat que ja no es pot ignorar: cada vegada més persones estan disposades a organitzar-se i plantar cara a l’expulsió residencial i a l’especulació amb les seves vides”. “Perquè el que va passar als carrers no va ser una anècdota. Va ser un punt d’inflexió. I avui aquesta força entra a la reunió organitzada, preparada i disposada a defensar el dret a viure dignament al nostre país.”
Comentaris (3)