Les noves representants dels assalariats a la CASS esperen fer sentir la veu dels treballadors

Tant Jacqueline Caubet com Montserrat Martínez mostren la seva decepció per la baixa participació als comicis, malgrat que la candidata més votada assegura que ja n’era conscient: “Fins ara mai ningú no s’ha oposat a mesures que són fins i tot perjudicials per a l’assalariat”

T. Solanelles / B. Noya

Jacqueline Caubet és funcionària del ministeri de Justícia i Interior.

Les noves representants dels assalariats al consell d’administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) esperen fer sentir la seva veu i, per tant, la del conjunt de treballadors dins l’òrgan de presa de decisions de la parapública, que viu un moment crucial. Tant Jacqueline Caubet com Montserrat Martínez, cadascuna a la seva manera, volen marcar un posicionament clar enmig d’un aparent desinterès -almenys així es desprèn de la participació electoral- per un organisme cabdal.

Caubet ha estat la candidata més votada. 245 vots l’han permès accedir al consell d’administració que es constituirà l’1 de juliol. És la representant de la plataforma sindical que ha aconseguit entrar a l’òrgan de decisió de la CASS. I espera fer valdre, entre altres coses, aquest fet. “Farem tot el possible i els sindicats lluitarem de valent. Tant dins com fora de la CASS”, avisa una de les fundadores de l’USd’A actualment integrant de la junta de la Sipaag.

Caubet: “Val que estem en minoria, però el sol fet de dir les coses, de fer-les públiques, de vegades serveix perquè no tirin endavant. Treballarem fort en aquest sentit i esperem que d’aquí quatre anys la situació canviï”

A Jacqueline Caubet la baixa participació no l’ha agafat desprevinguda. “La CASS està molt sorpresa però no ho estic gens.” I explica el perquè. Remarca que fins ara els representants dels assalariats que han tingut cadira al consell d’administració “ni tan sols s’han oposat a les mesures que eren totalment contràries als interessos” dels treballadors. Davant d’això, amb mesures que “acaben deixant treballadors a la misèria”, li sembla evident a Caubet que els assalariats no s’interessin per la CASS.

“Val que estem en minoria, però el sol fet de dir les coses, de fer-les públiques, de vegades serveix perquè no tirin endavant. Treballarem fort en aquest sentit i esperem que d’aquí quatre anys la situació canviï.” I només posa dos exemples de qüestions que no van en línia al que caldria: algunes inversions que s’estan fent des del fons i el fet que es plantegi incrementar l’edat a partir de la qual hom es podrà jubilar. “Hi ha feines que allò que s’hauria de fer és rebaixar aquesta edat de jubilació. O és que algú amb 65 anys o més com es pretén encara pot treballar a la construcció? Potser el que caldria és baixar-ho a 60”,

Martínez: “Dialogarem i pactarem per poder ajudar al conjunt dels afiliats de la CASS”

Montserrat Martínez Vecina sí que s’ha mostrat decebuda per la baixa participació “especialment en un any important com aquest”. Creu que falta informació i que el fet d’haver-se de desplaçar a Andorra la Vella per votar és un escull més. “Hi ha gent que encara pensa que només poden votar els andorrans”. Sobre la seva tasca al consell d'administració de la parapública ha assegurat que “treballarà per a fer-me escoltar”.

Farà les aportacions necessàries per efectuar les modificacions normatives que permetin establir un sistema de seguretat social més equitatiu i sostenible en el temps. “Dialogarem i pactarem per poder ajudar al conjunt dels afiliats de la CASS”, assegura Montserrat Martínez qui aporta també la seva experiència d’ex-treballadora a la parapública tot i que el seu pas per la companyia és, com a mínim, controvertit.

 

Etiquetes: