El Govern vol dur a terme el procediment per la via ràpida. Aquest divendres l’executiu té previst presentar a tràmit parlamentari la Llei d’acompanyament per a l’entrada d’Andorra a l’FMI. Jover ha al·legat que Andorra podria estar representada al comitè executiu de l’FMI si l’adhesió es fa abans del 17 d’octubre.
És un text de set articles que bàsicament fixa les obligacions associades, el finançament de la quota, la determinació del governador i el governador suplent o l'autorització d'Andorra a formar part del departament de drets especials de gir de l'FMI. Un segon pas serà tramitar el conveni en si, un document que té com a principals elements les obligacions relatives a règims de canvi; les obligacions generals dels estats membres; la condició jurídica i les immunitats i privilegis.
Segons ha explicat el titular de Finances s’ha triat formar part de la mateixa jurisdicció de Bèlgica i Holanda perquè “tenen molt en compte el paper dels petits països”. Formar part d'aquesta circumscripció permetrà que andorrans puguin integrar-se al seu equip amb el sou pagat per l'FMI. S'ha descartat la integració amb Espanya i amb França.
S'ha optat per la jurisdicció belga i holandesa per la presència de Luxemburg
En el primer cas perquè el grup inclou països iberoamericans, amb unes economies molt diferents a la d'Andorra en paraules de Jover, i França perquè va de manera individual i no admet aliançes. S'ha optat per la jurisdicció belga i holandesa per la presència de Luxemburg que per Jover "és una economia amb la qual podem tenir punts de referencia" i pels països de l'Est amb els quals es poden establir convenis de no doble imposició. El secretari d'Estat d'Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, ha afegit que es podran potenciar les relacions bilaterals i també multilaterals amb aquests països membres.
En el text s’autoritza el Govern a articular financerament la subscripció de la quota. Després hi haurà el conveni d’adhesió. Es tracta d’un document no esmenable i sense reserves. Jover, que compareix davant la comissió legislativa de Finances i Pressupost per donar compte de la iniciativa, ha tornat a insistir en la seva versió, la versió del Govern, dels costos que té entrar a l’FMI, amb la quota anual de 4.338 euros amb uns diners immobilitzats de 265.000. El ministre també ha explicat que no es demanarà el finançament d’emergència de l’FMI en cas de necessitat que és de 444 milions d’euros i ha recordat que l'adhesió ja figurava en el programa electoral de Demòcrates.
Els socialdemòcrates s'han queixat per la manca d'informació
El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López s'ha queixat de manca de documentació. El lider del PS al Consell General ha retret a Jover que “si vostè vol complicitat potser calen d’altres maneres de treballar. Vostè vol que solucionem això per la via ràpida. Però ens ha de fer arribar tota la informació”. El conseller Roger Padreny ha estat qui ha demanat que se sotmeti l’adhesió a referèndum. "És una decisio que afecta el conjunt del sistema democràtic i la sobirania", ha explicat posteriorment en una roda de premsa. "Un poble ha d'estar ben informat en els temes que poden afectar la sobirania d'Andorra" i ha comentat que "per aconseguir unitat cal la reciprocitat a dues bandes que ens permeti fer un bon debat que ens porti a ser escoltats".
Pels socialdemòcrates, l'eix sobre l'adhesió de l'FMI passa per tres punts que són la documentació, el debat i la consulta popular i, segons Padreny, "no es donen cap dels tres aspectes". Jover, per la seva part, considera la petició d'un referèndum "com una maniobra dilatòria per part del PS".
Comentaris (3)