Ni empreses ni personal de l’hostaleria estan satisfets amb els ‘filtres’ del Servei d’Ocupació

Més enllà de les crítiques al departament administratiu, els empresaris dubten de la ‘implicació laboral’ dels aturats mentre que els treballadors denuncien uns salaris irrisoris per les exigències que s’imposen

Un treballador de l'hostaleria en una terrassa del centre del país aquest diumenge.
Un treballador de l'hostaleria en una terrassa del centre del país aquest diumenge. Toni Solanelles

Amb honroses excepcions, però empresaris i treballadors del sector de l’hostaleria divergeixen normalment sobre moltes de les condicions que hi ha al tomb d’aquesta activitat econòmica, una de les que més volum de feina genera o hauria de generar al país. Hi ha un element, però, que sí que els uneix: les crítiques als pobres o deficients filtratges que duria a terme el Servei d’Ocupació.

Els empresaris lamenten que les persones inscrites en el registre d’aturats no només no tenen en molts casos la formació requerida sinó que, i especialment a l’estiu, almenys aquest estiu, tampoc no noten una ‘implicació laboral’ important. Es critica, també, el que se suposa un deficient control d’aquestes persones atès que n’hi ha força que ni tan sols es presenten a les reunions, a les trobades, que es concreten per mirar d’arribar a un acord.

Les fonts consultades han assegurat que hi ha una part dels inscrits al Servei d’Ocupació que prefereixen cobrar la prestació social que ser contractats. I aquí és on enllaça amb la percepció que tenen molts dels professionals del sector, ja no pas necessàriament aturats, sinó treballadors en actiu: la remuneració és molt baixa per l’exigència que se sol·licita quant, especialment, a dedicació. Moltes hores, molts dies.

La demanda de personal qualificat és una mena de peix que es mossega la cua: si cal empleats formats, calen ofertes que valorin aquesta formació i la reconeguin amb una bona remuneració

Els empresaris mantenen que no es pot pagar sense una formació al darrere, sobre un plus que aporti el treballador a la feina. No obstant, alguns d’ells, sobretot propietaris de petits establiments, de petits locals, admeten que paguen poc i demanen molt perquè no hi ha una altra sortida per mirar de fer rendibles els negocis. I tot plegat no casa. I la solució, hores d’ara, no sembla gens fàcil.

Els principals laments dels treballadors en relació amb el Servei d’Ocupació és que el registre que elabora l’administració sovint no està prou actualitzat o, per exemple, que no es comunica a aquell qui està esperant una oferta de treball que hi ha una vacant que pot encaixar amb les seves característiques. I quan hi és, o bé ja durant l’entrevista de feina o bé en les primeres setmanes de treball, sobretot si es tracta d’una persona jove sense responsabilitats que depenguin sí o sí d’uns ingressos per petis que siguin, la relació es trenca aviat perquè les condicions que suposadament l’empresa oferia davant d’Ocupació no són les que llavors es pretenen materialitzar. Teoria i pràctica són lleugerament -i més que això- diferents.

En aquest sentit, alguns dels joves treballadors consultats ho tenen clar: “No volem ser explotats. Volem uns bons horaris, uns horaris dignes. I si cal un sobreesforç o una dedicació major, cal que l’empresari també ho valori. S’exigeixen unes coses -formació inclosa molts cops- que tot sovint no té el reconeixement remuneratori mínim imprescindible. No és pas tot manca de personal qualificat. Potser tampoc hi ha ofertes de feina ‘qualificades’”, indiquen els consultats.

Etiquetes

Comentaris (12)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.