L’habilitació legal per poder dur a terme l’operació de compensació a les societats a les quals l’impacte de la Covid els hauria afectat -va molt més enllà de les estacions d’esquí, que quedi clar- es conté en una disposició addicional inclosa al pressupost per al 2022. I segons que ha pogut constatar l’Altaveu, va ser consensuada al seu dia pel Govern i pels comuns com una manera de poder compensar EMAP, Ensisa, Saetde i companyia sense que l’administració hagi de desembutxacar ni un sol euro de les respectives arques.
Es busca “el dret al restabliment de l’equilibri econòmic dels contractes públics de concessió mitjançant, segons sigui procedent en funció de les circumstàncies de cada cas, l’ampliació de la seva durada inicial fins a un màxim d’un 20% respecte de la mateixa”
De fet, una clàusula pràcticament idèntica a la que conté la previsió pressupostària que divendres passat es va tramitar cap al Consell General s’inclou també en els comptes que es debaten al Congrés, a Madrid. No només els comuns podran allargar les concessions, també el Govern, és clar. En aquest cas, per exemple, l’executiu podria ampliar la concessió de l’explotació del Túnel d’Envalira sempre que la societat corresponent ho sol·liciti. Perquè la demanda ha de sorgir sempre de la concessionària.
Les fonts consultades no han pogut precisar, per exemple, si les empreses de transport de viatgers que tenen adjudicades les línies de bus nacional també es podrien acollir al que estableix l’esmentada disposició que, cal recordar, s’ha d’acabar de confirmar en el tramitació parlamentària. Però com que la concessió dels busos ja inclou una clàusula de restabliment del desequilibri financer, difícilment es podran acollir a aquest nou mecanisme de flexibilització de les concessions, com ho descriu el pressupost.
En canvi, sí que els comuns podrien haver d’establir allargaments de concessions a les empreses que gestionen els aparcaments. Sembla evident que durant la pandèmia els ingressos d’aquests equipaments van caure en picat. Fins a nivell zero o pràcticament zero durant el confinament. L’allargament de les concessions, sense que cap tribunal hagi d’observar l’adequació de la clàusula ‘rebus sic stantibus’, es faria per disposició legal per tal d’atorgar a les concessionàries “el dret al restabliment de l’equilibri econòmic dels contractes públics de concessió mitjançant, segons sigui procedent en funció de les circumstàncies de cada cas, l’ampliació de la seva durada inicial fins a un màxim d’un 20% respecte de la mateixa”.
En certa manera, l’impacte econòmic l’han d’haver sofert les empreses no només per la pandèmia sinó per mesures que l’administració hagi hagut d’adoptar per pal·liar els efectes de la crisi sanitària. Curt i ras: no deixar obrir les estacions, com va ser el cas, i en virtut del qual les societats gestores dels camps de neu van fer un càlcul pel qual reclamaven uns dinou milions d’euros. Els comuns consultats -els quatre que disposen d’estacions d’esquí alpí- han reconegut el consens en relació amb la disposició i l’habilitació que els suposa per poder allargar les concessions. Des del comú d’Encamp no s’ha volgut fer cap manifestació al respecte. I és el que més pelut ho té. Saetde molt probablement reclamarà l’allargament de la concessió just quan la corporació ja hauria d’haver tingut embastat un plec de bases per treure a concurs l’ampliació de l’adjudicació, amb la qual segurament voldria treure un rèdit que hauria no tindrà.
La Massana, Ordino i Canillo han assegurat que ara per ara no han rebut cap petició. I que quan la rebin, si la reben, ja ho analitzaran. Les fonts consultades de la corporació que lideren Francesc Camp i Marc Casal han destacat el fet que el comú tingui la potestat d’establir els criteris per concedir l’ampliació i el termini pel qual eventualment s’acordi. En el cas d’Ensisa, la concessió atorgada al seu dia va ser per 75 anys a comptar des del 1965. Per tant s’esgotaria el 2040 i es podria allargar un màxim de 15 anys. Quant a Saetde, com un altre exemple, la concessió inicial va ser de 70 anys a partir del 1967. Es pot allargar, doncs, 14 anys i s’esgota ara per ara el 2037.
LES CONDICIONS
La disposició addicional pressupostària, que deixa clar en un dels seus paràgrafs que també fa referència “a les concessions administratives de béns de domini públic comunal”, estableix que “la sol·licitud d’ampliació es fa, a instàncies del contractista de la concessió de què es tracti, quan aquest apreciï la impossibilitat o la dificultat d’execució del contracte a conseqüència de la situació de fet creada per la pandèmia del SARS-CoV-2 i/o les mesures adoptades pels poders públics per a combatre-la”. La petició s’haurà de fer davant el Govern o el comú que s’escaigui.
En la seva sol·licitud d’ampliació, “el contractista ha d’objectivar i en el seu cas acreditar l’impacte provocat per la pandèmia SARS-CoV-2 així com la situació econòmica en què es troba la concessió”. Com s’ha dit, l’aplicació de l’allargament de la concessió “és potestatiu per part de l’òrgan de contractació que correspongui i, en cas de concedir-se l’ampliació, s’haurà d’informar dels criteris que s’han utilitzat per determinar l’ampliació i la seva durada”.
Comentaris (5)