Increment del 4,1% en els salaris més baixos fixats per Immigració perquè faci taca d’oli

Acord de patronal i sindicats per buscar fórmules per apujar els sous en funció de cada sector d’activitat econòmica després que s’hagi avalat la proposta de Govern per flexibilitzar els requisits de la quota general

Un moment de la reunió del Consell Econòmic i Social.
Un moment de la reunió del Consell Econòmic i Social. SFGA

Els salaris de menys de 1.500 euros fixats per Immigració s’incrementaran un 4,1% a partir de la propera quota. És a dir, per a les noves contractacions. Amb aquesta mesura, proposada pel Govern i avalada per sindicats i patronal, s’espera que els sous més baixos de tots els treballadors experimentin un ascens per qüestions de mercat. A aquest augment, a més, s’hi hauria d’afegir el que s’estableixi per al 2024, que empresariat i representants dels treballadors ja estan d’acord que sigui segons cada sector d’activitat econòmica.

Patronal i sindicats estan d’acord en buscar fórmules per apujar els salaris en funció del sector laboral en el marc de l’establiment d’un pla de millora del poder adquisitiu dels treballadors sense que afecti la competitivitat de les empreses. Així ho han indicat el president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Gerard Cadena, i el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USd’A), Gabriel Ubach, després de la celebració del Consell Econòmic i Social (CES).

consell econòmic i social 15.9.2023
Conxita Marsol i el secretari d'Estat Jordi Puy durant la reunió del CES.

El CES d’aquest divendres no ha entrat a debatre percentatges d’increment salarial per al 2024 ni tampoc altres qüestions com una eventual tretzena paga. Però el clima, segons que ha confirmat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, que ha presidit la reunió, ha estat “molt constructiu” i amb “aportacions molt positives”. Marsol ha assegurat que amb la predisposició mostrada per les dues parts, “es podrà avançar” i el CES realment funcionarà com a eina de concertació sociolaboral.

Aquelles persones que hagin treballat durant l’estiu en el sector de la restauració ja no hauran d’acreditar una segona temporada per poder entrar a la quota general. N’hi haurà prou amb l’experiència adquirida de tres mesos per fer el ‘salt’

Durant la reunió del CES s’ha anunciat una nova quota de temporada hivernal i un conjunt de mesures de flexibilització dels requisits de la quota general per tal de permetre-hi l’accés de més persones. Per a les noves contractacions, els salaris inferiors a 1.500 euros s’hauran d’incrementar, ja ara, quan entri en vigor el nou contingent, la xifra del qual cal encara definir, en un 4,1%. Aquest augment serà independent de la revisió amb l’IPC o qualsevol altra mesura que s’acordi a partir del primer de gener del 2024.

També s’ha exposat que aquelles persones que hagin treballat durant l’estiu en el sector de la restauració ja no hauran d’acreditar una segona temporada per poder entrar a la quota general. N’hi haurà prou amb l’experiència adquirida de tres mesos per fer el ‘salt’. La modificació reglamentària també comporta que més enllà del sector de la restauració, en general ja no calguin quatre contractes temporals per accedir a la quota general sinó que n’hi hagi prou amb dos. La voluntat de tot plegat, ha indicat la ministra, és “millorar les condicions salarials per aconseguir trobar més mà d’obra” davant l’evident dificultat que hi ha en alguns sectors.

Marsol ha afirmat que “si som capaços de sortir dels extrems i centrar-nos en un punt mig podríem fer bona feina”. I és que la bona sintonia d’empresariat i representants dels treballadors s’ha donat en l’aval de la flexibilització de les quotes, presentada per la ministra d’Interior, Ester Molné, o el codi antiassetjament, que ha posat sobre la taula la secretària d’Estat de Polítiques d’Igualtat, Mariona Cadena. L’objectiu és que el clima de cooperació serveixi també per establir mecanismes de millora del poder adquisitiu dels treballadors sense que afecti les empreses en gran mesura.

IMG 0258
Gerard Cadena donant explicacions als mitjans de comunicació.

Per intentar-ho, empresaris i sindicalistes ja s’han comminat a reunir-se en un parell de setmanes per poder valorar i avaluar l’evolució del poder adquisitiu i mirar de trobar mecanismes que facilitin que la capacitat econòmica de la classe mitjana i treballadora pugui estar d’acord amb el nivell de vida. Tant Cadena com Ubach han expressat la necessitat, també, que el Govern estableixi mesures antiinflacionistes davant l’evidència que l’encariment del cost de la vida ni de lluny no s’ha estabilitzat.

LA POSICIÓ DE LES PARTS

En gran mesura, i parlant per separat, el president de la CEA i el secretari general de l’USd’A han coincidit en molts aspectes. Cadena ha reconegut que “hem de modular la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris però hem de tenir en compte que les empreses poden perdre competitivitat” i això s’ha d’evitar. En conjunt s’ha de “trobar una solució de millora”. El president de la patronal ha estat molt clar que és diferent “el salari mínim del salari mitjà de cada sector”. I si Marsol ja ha deixat clar que en el salari mínim el Govern i hi intervindrà, empresariat i sindicats han convingut que cal estudiar com es fa en la resta de sectors.

La CEA planteja com una mesura per reduir l’impacte de la inflació que les hores extra cotitzin, a efectes de Seguretat Social, com si d’una hora ordinària es tractés

A manca de convenis col·lectius, que pràcticament no existeixen al país, s’hauria de buscar un instrument genèric pactat des de la patronal i els sindicats en el seu conjunt. Aquesta és la feina que es disposen a fer ara les parts, tenint en compte, també, que apujant salaris només, com ha recordat Gabriel Ubach, no es resoldrà tot. Cadena ha demanat que “tothom faci un esforç” i en aquest tothom hi ha inclòs el Govern per tal que busqui “mesures antiinflacionistes” vist que “la inflació no està estabilitzada”.

La mesura proposada més clarament per la patronal és que les hores extra cotitzin, a efectes de Seguretat Social, com si d’una hora ordinària es tractés. Govern hauria de promoure una modificació de llei perquè això fos possible i la titular d’Economia ja ha advertit que cal anar en compte, perquè amb una mesura així s’afecta els drets dels treballadors i la seva adquisició de punts de la CASS. Cadena s’ha aferrat a aquesta proposta argumentant que s’està fent a França.

IMG 0265
Gabriel Ubach explicant la posició sindical als periodistes.

La ministra ha explicat que també “hem parlat de l’habitatge i de la llei de mesures urgents que estem preparant”, però no ha donat cap més pista sobre la qüestió. I no la donarà fins que es tanquin tots els serrells oberts. Per a Ubach, buscar l’equilibri entre un conjunt de mesures és fonamental. I també hi ha d’haver la manera de contenir els preus dels pisos. “No podem posar la bena abans de la ferida. Hem de saber l’abast de la ferida per saber quina bena hem de posar i mirar d’aturar l’hemorràgia.”

Ubach: “No podem posar la bena abans de la ferida. Hem de saber l’abast de la ferida per saber quina bena hem de posar i mirar d’aturar l’hemorràgia”

El secretari general de l’USd’A ha advocat per fer un treball d’anàlisi prèvia per tal de poder “buscar una solució que sigui real i definitiva, que doni continuïtat i seguretat”. Ubach ha reclamat “incidir on sigui necessari per rebaixar el cost de la vida” perquè “hem fet un país massa car” i comença a ser inassumible per massa gent. El representant sindical, que ha recordat que “no hi ha una única solució”, ha admès que buscar un increment de salarial en funció del sector econòmic sembla bé perquè “no és el mateix un grup professional que cobra de mitjana 5.000 euros que aquells que en cobren 1.200”.

Amb tot, Ubach ha recordat que no tot són els salaris i, per tant, cal contrastar dades. El secretari general de l’USd’A ha lamentat una vegada més que “les polítiques neoliberals ens han portat on ens han portat” i ara cal revertir la situació, sense que sigui gens fàcil. Cal valorar el pes del problema de l’habitatge o de l’encariment de la cistella de la compra, per exemple, en tot plegat. Ha criticat l’especulació immobiliària o l’efecte negatiu que està tenint la transformació en allotjaments turístics de molts pisos abans destinats a les famílies. I ha acabat amb una afirmació clara: “No es tracta que la gent vagi en Ferrari sinó que visqui dignament.”

Etiquetes

Comentaris (17)

Trending