Sant Julià es fa fort com a capital cultural d’Andorra ara amb un centre d’última generació

Un espectacle, un muntatge, dissenyat per Hansel Cereza, que ha servit per honorar, especialment, totes aquelles persones que han tingut una relació clau amb el centre. El comú no té dubtes que recuperarà les programacions que oferia abans de l’incendi del novembre del 2022 i segur que incorporarà noves propostes. “Ara haurem d'aterrar una mica després de tot aquest procés d'obres llarg i intens i començar a marcar amb quina línia i amb quin tipus de programacions volem treballar. En tot cas, el potencial de l'edifici és immens”, ha afirmat Cairat encara afalagat per les moltes demandes que estan arribant al comú de programadors, entitats i grups culturals que ja volen tenir un forat ja sigui al nou Claror o al renovat Rocafort. El nou centre incorpora tecnologia puntera en l’àmbit de les arts escèniques amb la qual cosa, ha admès el cònsol, les possibilitats seran moltíssimes. 

Fins i tot la façana, fruit d’un procés de participació ciutadana, està concebuda com una mena d’escenari, també. “Guanyem un espai escènic de cara a plaça Germandat que penso que el públic ha pogut descobrir el 100% del seu potencial i gaudir-lo moltíssim”. En tot cas, el centre cultural tornarà a acollir programació de teatre compartida amb Andorra la Vella i serà la seu de la programació d’òpera. El que serà nou serà una programació de teatre infantil, en aquest aquest cas a l’auditori Rocafort. I Cairat ha deixat clar que el Claror tornarà a acollir Els Pastorets per molt bona requesta que hagi tingut el muntatge a la façana de l’antiga casa comuna: “L’equip tècnic i artístic es mereixen i volen tornar al Claror”, ha afirmat el cònsol.

LLARG CAMÍ

Cairat ha explicat, primer als mitjans de comunicació de manera més formal i, després, durant l’acte a l’auditori Claror d’una manera més poètica, recordant alguns dels moments viscuts amb el seu pare, també directament relacionat al seu dia, com a cònsol menor, en l’activació del centre cultural, després de l’incendi del 2022, l’àrdua feina feta des de la maltempsada. “Certament ha estat un camí llarg, en alguns moments potser una mica tortuós i difícil, però culmina de la millor manera possible, amb aquesta inauguració” que ha permès veure un espectacle concebut per un expert com qui va ser un dels impulsors de La Fura dels Baus, Hansel Cereza, i “amb artistes i entitats de la parròquia, cosa que ens omple d’orgull”. 

Els actes que s’han programat no només per aquest primer dia, si no per als que vindran, permetran veure el “nou potencial dels auditoris, tant del Claror com del Rocafort”. “El canvi més substancial és sobretot a nivell tècnic i audiovisual. Veurem uns auditoris amb els últims equipaments tècnics que ens permetran fer molts altres tipus d'esdeveniments artístics a banda dels que fèiem abans”, ha destacat el cònsol. La façana, ja s’ha dit, no només ofereix un canvi arquitectònic. També tecnològic i de possibilitats. I tot plegat reconeixent “alguns elements emblemàtics del nostre centre, com són lògicament els marbres que revestien les parets o el terra. Volíem que la gent, quan entrés i recuperés el seu centre cultural, el reconegués encara com a propi”.

Cairat: “El mèrit, lògicament, no és únicament nostre, sinó de tots els cònsols que hi ha hagut prèviament, i sobretot d'aquells que el van concebre i el van imaginar als anys de la dècada de 1980”

I és que Cairat, tant amb els periodistes com després en l’acte públic, ha deixat clar que “el mèrit, lògicament, no és únicament nostre, sinó de tots els cònsols que hi ha hagut prèviament, i sobretot d'aquells que el van concebre i el van imaginar als anys de la dècada de 1980”. I ha ressaltat que quan hi va haver l’incendi, encara el mandat passat, tothom va tenir clar que calia refer el que s’havia fet malbé, començant “pel Josep i la Mireia”, ha dit en referència als seus antecessors en el consolat, Majoral i Codina. En tot cas, la inauguració ha estat una festa ciutadana i un reconeixement al teixit cultural i associatiu de la parròquia.

D’aquí les estatuetes creades per l’escultor Toni Cruz a mode de record i remembrança de la nova façana del centre cultural. Dotze estatueta per a persones, institucions i entitats clau a l’hora de vertebrar la relació entre la parròquia i el centre cultural. O millor dit, onze, encara que podrien haver estat moltes més. I la dotzena ha estat per reconèixer els mèrits d’una de les lauredianes del moment. Com a mínim des del punt de vista artístic, la directora d’art cinematogràfic Laia Ateca, guardonada amb un Gaudí i un premi europeu i integrant d’un equip, el del film ‘Sirat’, que va ser finalista als Oscar.

Aquest dijous, però, l’Oscar ha estat per al nou centre lauredià. I per a tots aquells que el van fer, l’han fet, el fan i el faran possible. I, si pot ser, sense necessitat que s’hagi de tornar a cremar. Com a mínim parcialment. L’escalf que sigui el de la cultura. I les flames, només de caràcter metafòric.