Quan la referència era el nom de la casa

El comú d’Escaldes presentarà el mes que ve un llibre que a partir del nom dels habitatges de la part històrica vol recrear la forma de vida de mitjans del segle passat amb informació de l’arxiu i testimonis orals

Vista del carrer d'Engordany. M. P.

“No volem donar importància a les cases, sinó recrear una època”. Així defineix el conseller de Cultura i Promoció Econòmica del comú d’Escaldes-Engordany, Valentí Closa, el propòsit que persegueixen amb la publicació del llibre ‘Les cases tenen nom’. Es presentarà el més que ve i busca recrear com era la vida a mitjans del segle passat, quan la part antiga de la parròquia arrencava econòmicament. “Teníem molts documents a l’Arxiu i hem aprofitat per explicar la vida a través d’una cosa que ens va semblar singular i és que la gent es relacionava, s’ubicava i es movia a través del nom de les cases”, explica Closa.

En una època sense noms de carrers, ni numeracions els ciutadans tenien una altra referència a l’hora de situar-se o fins i tot d’identificar-se: el nom de la casa. Aquest punt de partida és el que serveix al comú d’Escaldes-Engordany per fer el retrat d’aquell moment i donar a conèixer com era aquella vida a través d’un llibre que es presentarà el mes que ve. “Ho hem fet per carrers, comencem pel d’Engordany, la plaça Creu Blanca i una mica més i la voluntat és anar creixent, perquè aquests carrers són el nostre ADN com a parròquia”, exposa el conseller de cultura del comú.

Cases del carrer d'Engordany. // M. P.

La informació procedeix de l’arxiu, de gravacions i de la transmissió oral de molta gent que s’ha prestat a donar testimoni abans que es perdi la seva memòria. “No és un treball històric i farragós, és el que ells ens expliquen”, aclareix. De fet, havia de ser un petit facsímil, però el volum d’informació és ampli i ha agafat una major dimensió. La previsió és penjar el llibre en format pdf a la web perquè tothom hi tingui accés i a més, s’acompanyarà de 13 càpsules audiovisuals “molt curtes” amb la voluntat de dirigir-se a un públic jove. “Volem que els joves coneguin això que passava a molts pobles, que la gent es movia i es relacionava quedant al costat de cal tal o de cal qual. Recrear una època i ensenyar l’economia d’aquell temps”, conclou Valentí Closa.