Dolsa ha qualificat el projecte de “molt important” i ha recordat que la construcció de l’amfiteatre formava part del projecte acordat inicialment amb l’arquitecte Jean Nouvel. “És un compromís que es va agafar entre el comú l’any 2006. Va ser l’acord que es va fer en aquell moment i ara no entenc per què s’ha de desfer”, ha afirmat.
El conseller de la minoria ha explicat que, quan es va elaborar l’avantprojecte de la Querola, ja es preveia la construcció d’un amfiteatre per complementar el conjunt. Una proposta que, segons ha recordat, ja havia generat “certa polèmica” en el seu moment. Dolsa ha defensat que l’amfiteatre hauria estat un equipament de gran utilitat cultural: “Era molt guapo per fer coses de cultura. Era un amfiteatre tipus romà molt bonic i, a més, útil per fer temes culturals”, ha assenyalat, mostrant el seu desacord amb l’opció actual.
El Govern va comunicar al comú que l’actuació no es podia executar per qüestions mediambientals relacionades amb les molleres
La cònsol major, Maria del Mar Coma, ha explicat que si bé és cert que l’any 2011, quan es va redactar el projecte, es va establir que en aquella zona -al costat de la urbanització- es podia construir l’amfiteatre, el desembre del 2013 el Govern va comunicar al comú que l’actuació no es podia executar per qüestions mediambientals relacionades amb les molleres.
Davant d’aquesta situació, es va decidir deixar sense efecte aquesta part del projecte, tot i que en aquell moment no es va plantejar cap alternativa concreta. El 2014, el Quart va dir que si no es feia el projectte, s'hauria de plantejar alguna actuació alternativa a la zona. Segons Coma, a partir d’aleshores es va començar a treballar en diferents opcions fins a arribar a la proposta actual del centre d’interpretació de les molleres. La cònsol ha remarcat, però, que aquest procés “no es devia fer extensiu a la resta del comú i que no ha estat fins ara, amb la modificació del conveni, on es modifica el projecte per incloure aquest centre d’interpretació de molleres, que s’ha concretat”.
“Quan el projecte de l’amfiteatre va arribar a Medi Ambient, el departament no va veure viable que a les molleres es pogués fer una construcció allà sobre”, ha afegit el cònsol menor, Eduard Betriu, afegint que “nosaltres mentre es preservi l’entorn i es faci alguna cosa com s’havia previst ja ens sembla bé”.
POUP
D’altra banda, durant la sessió s’ha aprovat la modificació del POUP a les zones urbanes 1 i 2 que no preveia la modificació de terreny per a les construccions unifamiliars, de manera que s’han adoptat els mateixos criteris que a les zones residencials i de protecció rural. “El que hem fet ha estat adaptar el que tenim a les zones residencials i de protecció perquè es pugui fer a les zones urbanes 1 i 2, de tal manera que a partir d’ara els edificis unifamiliars tindran la mateixa alçada, però a la part baixa, sempre que el terreny tingui una certa inclinació o com un semisoterrani, doncs que això es pugui haver-hi aquesta modificació de terreny i construir per sobre”, ha detallat la cònsol.
Pel que fa als recursos presentats pels propietaris a Batllia contra el POUP, un d’ells es va retirar perquè “anteriorment ja havia fet un recurs a la batllia abans de l’aprovació del POUP i com que la batllia no li va donar la raó en aquell primer el va retirar”. Així doncs, dels 21 recursos que es van presentar inicialment, un s’ha retirat i els altres 20 continuen sense una resolució: “la batllia està demanant informació i a partir d’aquí no sé quant de temps més podem estar amb això”.
D’altra banda, també s’ha donat llum verda a l’adjudicació del concurs públic nacional per a la recollida de residus. El cònsol menor, Eduard Betriu, s’ha mostrat satisfets per un estalvi de gairebé 20.000 euros gràcies al pla conjunt de recollida, liderat per Encamp, amb un pressupost global de 57,9 milions d’euros per 10 anys. En aquesta partida, la parròquia d’Ordino tindrà una assignació anual de 377.000 euros, ha dit Betriu.
Comentaris