Davant una platea del centre de congressos amb una alta assistència, Josep Àngel Mortés i Eva Choy han presentat el marc del treball de diagnosi previ a la redacció del nou pla d’urbanisme que de manera excepcional el Govern a autoritzar el comú a redactar. Mortés i Choy han parlat de fer un urbanisme “sostenible i sostingut” en el temps. I que permetin un “model de parròquia integral que cerca l’equilibri entre identitat del territori, desenvolupament i qualitat de vida”. “Trobar l’equilibri” entre el desenvolupament econòmic i la preservació de l’entorn és el repte majúscul que posen damunt la taula els cònsols.
El cònsol ha deixat clar que la revisió excepcional del pla urbanístic no s’aprovarà en el millor dels casos find d’aquí sis mesos. Ningú no oblida que enmig d’aquest període hi haurà unes eleccions comunals i tot pot canviar
És clar que ho fan a final de mandat i que, almenys Mortés, no pot repetir. Per molt que semblava clar que el que s’exposava a la sala anava a missa, el cònsol ha deixat clar que la revisió excepcional del pla urbanístic no s’aprovarà en el millor dels casos find d’aquí sis mesos. Ningú no oblida que enmig d’aquest període hi haurà unes eleccions comunals i tot pot canviar. El que és clar que el creixement de la parròquia genera neguit. Tensions. Des dels joves que s’interessen per com es pot atenuar l’impacte de la major presència de vehicles als que preocupa la pèrdua d’ingressos si es frena la construcció.
Des dels petits propietaris que reclamen poder fer el seu xalet, el seu habitatge unifamiliar en la parcel·leta que han mantingut tota la vida, a aquells que volen tenir marge de maniobra per poder fer en el seu terreny l’ampliació del negoci que creguin. Fins a propietaris molt més grans i amb dots polítics, com Josep Duró, que avisen que cal tenir en compte la veu dels privats i que, potser sí, que els polítics ho han fet, per norma general, força malament. De fet, si s’escolta bé el que han dit les tècniques que treballen en el nou pla urbanístic es deu haver fet molt malament.
Míriam García, Sara Mas i Carlota Garcia són les representants de les tres empreses (Landlab, Mas Valiente i Urbba) de disseny urbanístic, de gestió paisatgística i arquitectònica que estan al capdavant del treball. Si s’escolta, per exemple Mas, amb una sola dada, potser s’entendrà tot el que està passant a Ordino i, per extensió, al país -ep, en Duró ha deixat clar que hi ha un problema d’Estat i fins i tot ha tret a col·lació la qüestió de les competències. Tornant a les tècniques urbanístiques. Les edificabilitats que es permeten a Ordino “són més altes que a Barcelona, és una bogeria numèrica”. Però una bogeria al cap i a la fi.
De ben segur, en l’auditori tothom té clar, tenia clar, que s’arriba tard. I que reflexions com les que ara s’imposen -i ja es veurà si els resultats electorals mantindran- s’haurien d’haver fet molt abans per no arribar a la disbauxa actual. Aquest dimecres s’ha presentat la diagnosi que s’ha estat fent a bon ritme durant aquest estiu. És a dir, l’estudi de tota la cartografia, mapes, plànols i qualsevol dada que té incidència en l’urbanisme i en la gestió del dia a dia de la parròquia. Fins a poder detectar totes les parcel·les o quin negoci hi ha a cada quart. Un treball exhaustiu. Durant la primera quinzena de novembre es tornarà a convocar la ciutadania, ho ha anunciat Mortés, per comunicar quins criteris concrets s’empraran per impulsar la revisió urbanística.
El cònsol ha assegurat que les properes setmanes es faran contactes per percebre sensibilitats i neguits. Però juntament amb les tècniques, Mortés i Choy han advertit que “hi ha d’haver un canvi de modalitat” per tal que “vagi més enllà de posicionaments polítics” i suposi “un canvi de model quantitatiu a qualitatiu”. O com ha dit Míriam Garcia i ha repetit el cònsol major, s’ha de créixer, sí, s’ha de construir, però “s’ha d’aportar valor”. I el valor no només són diners si després resulta que no es pot viure perquè hi ha moltes cases però no queda aigua. Depèn què es faci i com es faci, “s’impedeix la salut del territori i que la naturalesa treballi per a nosaltres”.
CRITERI RESTRICTIU
Les tres tècniques han posat sobre la taula elements valoratius de nivell i dades quantitatives per a la reflexió. Mortés i Choy ho han embolcallat tot plegat amb frases fetes de més contingut polític. Equilibri, ODSs, preservar l’entorn, punt d’inflexió, la parròquia de la biodiversitat. El que vulguin. Entre les unes i els altres, un avís per a navegants. La presentació d’aquest vespre pretenia només adobar el terreny pel que han explicat fonts consultades alienes a la reunió de poble. El novembre es plantejaran, segurament, tres models de revisió. Una de molt estricta amb un ampli ventall d’entorns de protecció cultural, ambiental, paisatgística. Una de mitjana. I una de lleu, que vindria a camuflar el que s’ha fet fins ara per, d’alguna manera, permetre que es continuï fent. I el que es posarà sobre la taula serà optar pel model dur. El més estricte.
El novembre es plantejaran, segurament, tres models de revisió. Una de molt estricta amb un ampli ventall d’entorns de protecció cultural, ambiental, paisatgística. Una de mitjana. I una de lleu, que vindria a camuflar el que s’ha fet fins ara per, d’alguna manera, permetre que es continuï fent
Ja han avisat les tècniques, que en cap cas s’han referit en els termes que s’han escrit en el paràgraf precedent, que potser s’ha de descartar permetre construir de manera disseminada, disgregada, i que només s’hauran de consolidar urbanísticament aquelles parcel·les que quedin més a tocar dels indrets on ja hi ha serveis, on ja hi ha carreteres. Les redactores del futur pla d’urbanisme -almenys això preveuen Mortés i Choy- estimen no haver de desenvolupar gaire més vials dels que ja en l’actualitat, per exemple.
Les tres urbanistes han ressaltat que els equipaments actuals responen raonablement bé o mol bé a les necessitats actuals. Però només que s’executi tot allò autoritzat (des del 2019 s’han donat permisos per desenvolupar més de 180.000 metres quadrats d’obra, dels quals la meitat ja estan en marxa d’execució), el desgast dels equipaments ja s’anirà fent palpable. A mida que hi hagi més edificacions seria impossible créixer proporcionalment en serveis. Definir aquests paràmetres, aquestes tensions, és feina dels estudis de càrrega que ha imposat el Govern als comuns, per exemple.
De les paraules de les tres tècniques, que de ben segur l’actual equip comunal avalarà, es desprèn que s’optarà per un pla restrictiu. I és que, segons ha afirmat per exemple Mas, del despatx barceloní Mas Valien
Josep Àngel Mortés, Eva Choy, i les tècniques Sara Mas, Carlota Garcia i Míriam Garcia han protagonitzat la presentació.te, “s’ha crescut segons les necessitats però sense un model, no sabíem on anàvem, sense una mirada cap al futur”. I tot plegat posa “en risc un dels elements més característics i valuosos del territori, que és el seu paisatge”. En l’escenari de creixement poblacional més alt, del 9%, les tècniques estimen que des d’ara fins al 2031, comptant que cada habitatge aculli una mitjana de 2,33 persones, a la parròquia s’hi necessitarien 200 habitatges.
Si l’actual pla d’urbanisme permetre construir tant que la població d’Ordino es podria arribar a enfilar a 90.000 habitants, 100.000, fins i tot alguns més, amb la revisió excepcional que es plantejarà es faran els retocs necessaris per fer que tot plegat permeti el sostre necessari per permetre una població, una parròquia, que multipliqui per tres la que hi havia el 2022. És a dir, arribar a 16.465
L’actual pla d’urbanisme permetria multiplicar per més de 16 la població que hi havia a Ordino el 2022, que era de 5.426 persones. Es podria assolir un creixement de més del 1.500%. I amb aquesta evolució, Ordino passaria a ser qualsevol cosa menys sostenible i respectuós amb el seu entorn, amb la seva història. El pla actual “és massa obert” i “ara mateix presenta uns escenaris de creixement que no estan basats en cap necessitat, no tenen cap tendència, i es localitzen com si fos una metàstasi”, han arribat a asseverar les tècniques, que han reclamat fer una “protecció activa” del territori sense que això vulgui dir que hi hagi res “intocable”.
Mas i les dues Garcia -i els seus equips, és clar- han fet una anàlisi general de la parròquia i de tots els seus nuclis, han analitzat cartografies i altimetries i dades i més dades heterogènies entre elles. La parròquia, el comú, han dit les tres urbanistes, “mai havia arribat a tenir tanta informació amb tanta transversalitat”. Aquesta feina quedarà feta. I a partir d’aquí la reflexió. Els mecanismes. Cercar els equilibris tenint en compte que “no es pot justificar el creixement per una necessitat”.
I si es té en compte una de les diapositives que s’han projectat, la intenció de les tècniques és clares. Si l’actual pla d’urbanisme permetre construir tant que la població d’Ordino es podria arribar a enfilar a 90.000 habitants, 100.000, fins i tot alguns més, amb la revisió excepcional que es plantejarà es faran els retocs necessaris per fer que tot plegat permeti el sostre necessari per permetre una població, una parròquia, que multipliqui per tres la que hi havia el 2022. És a dir, arribar a 16.465.
Però també ho han deixat escrit i projectat -i qui ho ha volgut veure ho ha pogut veure i qui no, doncs no- la seva aposta serà que només es consolidés el 15% del que plantejaran que prevegi el nou POUP. És a dir, arribar a doblar la població actual i res més. Construir un Ordino per a 10.636 habitants. Això permetria completar, reforçar o millorar la parròquia. Però, sobretot, garantiria la suficiència de recursos i el manteniment de la identitat. Llàstima (o sort, depèn com es miri) que pel mig hi hagi unes eleccions i tot pugui quedar en paper mullat.
Comentaris (5)