“No ho faré mai”, diu rotundament Grignon, que ja té una edat avançada i s’expressa amb una certa dificultat. “No me n’aniré mai a Naturland. No és un espai adequat per al jardí, per a la seva decoració. No té res a veure amb Juberri. Prefereixo retirar-ho tot abans d’anar a Naturland”. Grignon, de fet, reconeix que ja li han fet arribar diverses propostes per traslladar el jardí a Espanya o a França. “Si el tinc al costat de casa, puc netejar el jardí dues o tres vegades al dia, recollir els papers…”. Els veïns es queixen, de fet, de la brutícia que genera el vaivé de turistes (entre 300 i 400 els dies de màxima afluència a l’estiu; uns 60.000 anuals, segons els càlculs dels residents al poble lauredià). La propietària del jardí –no pas del terreny on està ubicat, que és comunal– recorda que “en el seu moment, el comú em va donar l’autorització per col·locar-hi les escultures”.
Durant la conversa, en tot moment, Grignon fa valdre la seva bondat i el seu orgull, el seu gest altruista als visitants –l’entrada és gratuïta– i rebutja, amb bones formes, les crítiques dels veïns: “No hi ha cap problema de salubritat”. Ella, però, pensa únicament en el jardí, no pas en les zones adjacents, que són les que més pateixen el pas dels turistes. “Agraeixo enormement la visita dels turistes d’Espanya, de França… Em fa molt feliç que el jardí estigui a Juberri. Tot va bé i espero continuar tenint el favor de les autoritats”. “Soc jo qui ho fa cada dia”, assenyala, novament, sobre la neteja, tot i que reconeix que compta, lògicament, amb un servei de jardineria-manteniment.
Grignon, que recorda en un parell d’ocasions la seva implicació en l’organització del Téléthon francès (un concurs de recollida de fons per finançar la investigació de les miopaties), sí que detecta un problema, però: la manca d’aparcament. “Falta un pàrquing. Espero que això s’arregli”. Finalment, apunta que no es tanca al fet que l’entrada al jardí es comenci a cobrar, però d’una manera ‘sui generis’, no estrictament estipulada, més orientada a la idea d’una donació: “Qui no tingui mitjans, també ha de poder accedir-hi”. I proposa, també, la gratuïtat del pas de les criatures.