“Fa temps que penso que no es tracta com es mereix”, denuncia Gili, que recorda que “es va aconseguir la joia que és el label de la Unesco, internacionalment reconegut” i que defensa que ara “s’ha de potenciar i fer que se sàpiga que a Andorra tenim això”. També lamenta que, fins ara, això,al seu entendre, no s’ha fet. “Aquests anys, crec que s’ha parlat molt però no ha fet res. El pla de gestió és molt pobre, s’han ficat molt pocs diners per fer-hi coses. I volem revertir-ho”, apunta, tot mostrant-se esperançada amb la possibilitat que, amb els nous cònsols, hi ha “bona predisposició a fer coses”.
La mandatària escaldenca deixa clar que “pressionarem” perquè “hem de cuidar el Madriu” després d’anys d’una “indefinició” que “ha provocat que algunes coses es degradin”. I també avisa que si els altres comuns no tenen intenció de potenciar les seves parts respectives, “nosaltres sí que ho farem amb la nostra, la cuidarem, la indicarem millor i parlarem amb els cortalans”.
Entre les idees que es barallen amb la voluntat de “donar vida de nou” a la vall, Gili apunta la possibilitat d’impulsar “una mica de ramaderia” així com la “rehabilitació dels murs de pedra seca”. També entén que cal veure “què podem fer amb les propietats privades, de forma respectuosa amb el medi i el patrimoni perquè la gent tingui ganes d’anar a veure-ho”. Admet que el fet de potenciar la zona com a atractiu turístic pot generar una certa inquietud per les conseqüències que pot tenir un excés de visitants, però considera que a la vegada hi ha fórmules per evitar aquest risc que caldria “rumiar”.
Gili assegura que es vol ajudar els cortalans per “ajudar-los”, però que en cap cas es plantejarà facilitar l’accés via carretera. “Al Madriu, no”, deixa clar. Cal, doncs, trobar alternatives que “no malmetin el medi”. En aquest sentit, recorda que “el camí empedrat ja va ser un element per la Unesco”.
Comentaris (2)