El colomer està situat al peu de les feixes del solà, arrecerat per un esperó rocós. A la façana de migdia hi ha una finestra a un nivell més baix que el que és usual en els altres colomers. La seva situació a la banda oposada del nucli habitat comportava un cert aïllament. S’hi accedia per una palanca que apareix en un quadre de Joaquim Mir de l’any 1930. El comú demana que Patrimoni Cultural hi intervingui i faci les reformes corresponents.
Els colomers, edificis en forma de torres quadrades per criar-hi coloms van ser força nombrosos a Andorra. De fet estan documentats des de molt antic. En el cartulari de Tavèrnoles, l’any 1000 consta una donació al monestir de Sant Serni d’edificis, horts, terres i un colomer a Engordany. Els colomers van esdevenir un model constructiu característic dins l’arquitectura vernacular entre els segles XVI i XVIII. Estaven destinats a la cria de coloms domèstics, i es poden trobar tant a tocar de la casa com al centre d’algun prat proper. La cria de coloms tenia dues finalitats: d’una banda, el consum d’aquestes aus com a part de la dieta alimentària i, de l’altra, l’aprofitament dels seus excrements, la colomassa, com a abonament natural.
No totes les cases tenien colomer. En algunes estava integrat a l’habitatge o a l’era, amb forats oberts a la façana, i eren poques les cases que disposaven d’un colomer de torre, que, a banda de les funcions esmentades, constituïa un element de prestigi: gairebé tots eren propietat de les pairalies més fortes econòmicament.
Comentaris (3)