Nou aval judicial a la llei que rebaixa les pensions dels funcionaris

La llei que crea i regula el fons de pensió de jubilació del treballadors de l’administració pública ha rebut un nou aval per part dels tribunals. Malgrat el retard en resoldre, la sala administrativa del Tribunal Superior (TS) considera que no hi va haver cap vulneració de la llibertat sindical en el fet que durant la discussió del projecte de llei no es tingués en compte la comissió consultiva de l’administració de Justícia. El Sindicat de Personal de l’Administració de Justícia (SPAJ) i l’Associació de Secretaris Judicials (APSJ) van denunciar el novembre de l’any passat que no s’havia escoltat la comissió consultiva que el poder executiu ha de tenir en compte alhora de produir tota aquella normativa que afecta els funcionaris del sector judicial. Els dos col·lectius sindicals van recórrer al procediment urgent i preferent que estableix l’article 41.1 de la Constitució per denunciar el que ells consideraven una vulneració de la llibertat sindical. La mateixa via havia estat emprada i desestimada anteriorment per la plataforma sindical, de la qual l’SPAJ també forma part. Les dues organitzacions reclamaven que la llei que regula (i rebaixa) les pensions dels funcionaris es declarés nul·la o que, com a mínim, es tirés enrere fins al moment previ a la seva aprovació al Consell General. I que, abans que això succeís, fos consultada la comissió consultiva de l’administració de Justícia. La sala administrativa del TS, com ja va fer el batlle de guàrdia el desembre passat, desestima totes les pretensions dels recurrents. Les peticions eren diverses, però l’argumentació principal era que no s’havia convocat la comissió consultiva de l’administració de Justícia. Abans de referir-se a aquest punt, la sentència recentment dictada, deixa clar que l’associació que aglutina els secretaris judicials no està legitimat a presentar l’acció judicial en tan què denúncia de la vulneració de drets sindicals. L’argumentació, en essència, és fàcil. L’APSJ no ha estat mai degudament inscrit en el registre d’associacions sindicals del Principat. Per tant, es podria dir que formalment no acaba d’existir. I quan afronta el rovell de l’ou de la qüestió, el tribunal format per Albert Andrés, Bernard Plagnet -que ha actuat de ponent de la sentència, i Marie Conte, es remet a la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC) per venir a dir que no passa res que no s’hagi convocat la comissió consultiva de l’administració de Justícia. “La Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la Funció Pública no comporta cap menció al personal de l’administració de Justícia”, diu la sentència. I com que l’esmentada legislació no fa cap diferència entre el personal judicial i el funcionariat general, i “no es discuteix que la comissió consultiva de la Funció Pública fou degudament convocada pel Govern”, es dóna per fet que aquesta darrera ja representava el col·lectiu en el seu conjunt. La sentència també dóna lloc a les pretensions dels recurrents que es plantegi una qüestió incidental d’inconstitucionalitat de la llei. De la lectura de la resolució i les referències que fa a la jurisprudència del TC se’n poden fer dues interpretacions. Una, que el procediment emprat no és la via que toca per abordar la qüestió plantejada. I, l’altra, que la qüestió incidental només la pot plantejar un jutge quan té dubtes sobre la constitucionalitat d’una norma legal (o d’una part de la mateixa) quan la seva aplicació pràctica és decisiva per la resolució d’algun conflicte. També es descarta que la llei no pugui sorgir efectes sobre el conjunt dels funcionaris tal i com la iniciativa judicial plantejada per la via del 41.1 constitucional pretenia.