Només qui es casi per l’Església podrà dir que forma part d’un matrimoni. En canvi, les bodes civils, sigui entre homes i dones o entre persones del mateix sexe es passaran a denominar “casaments”. Aquest és un dels principals punts de la proposició de llei de la persona i la família que volen impulsar els grups de la majoria –Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos-.
La voluntat del text, segons ha defensat la consellera general de DA Ester Molné, és “eliminar la diferenciació terminològica entre unions civils de persones del mateix sexe i unions civils de persones de sexe diferent”. Per tant, en tots dos casos, “es passa a un mateix nom: casament civil”. La denominació de “matrimoni”, amb l’epígraf “canònic” quedarà reservada únicament a aquelles parelles que passin per la vicaria. De retruc, això suposa que tothom que es casi per la via civil, que fins ara tenien el dret a considerar-se oficialment un matrimoni, el perdrà.
Molné ha posat en relleu que la decisió d’eliminar la denominació d’unió civil es dona pel fet que “a molts països, en no tenir aquesta figura, els portava a confusió i no les inscrivien”. Ara bé, no ha sabut explicar de forma clara el perquè s’ha optat per aquesta fórmula en comptes d’ampliar el nom de “matrimoni” a tots els casos.
La llei també facilita el divorci en eliminar l'obligació d'una seperació prèvia i obliga a consultar els menors a partir dels dotze anys en les decisions que els afecten
“Vam agafar com a document de base la llei de la passada legislatura on es mantenia unió civil, però les esmenes dels altres grups proposaven unificar les persones que es casaven pel civil. Vam veure que s’aguantava des d’un punt de vista legal. És correcte perquè en termes jurídics tenen els mateixos drets”, ha indicat, tot mostrant-se convençuda que aquesta solució no ha de provocar enuig en el Copríncep episcopal. “S’han fet altres lleis que adapten l’evolució de la societat i no hem tingut problemes”, ha apuntat. També ha volgut defensar que “no fem cap discriminació, al contrari, unifiquem terminologia” i que “a cap col·lectiu LGTBI li ha semblat incorrecta aquesta denominació”.
Per la seva banda, des de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi ha explicat que “la llei vol consolidar en un sol text tota una sèrie de legislació, alguna ja present en el nostre ordenament jurídic”. Així, “facilitem la vida a qui ho ha de consultar”. De fet, ha apuntat que “es fa un pas més cap a una codificació civil”.
La llei també facilita el procés de divorci, en eliminar la necessitat d’un termini previ de separació. Ara, es podrà executar en tot just tres mesos, sense haver de justificar causes concretes o culpables. Pel que fa als menors, s’estableix l’obligació dels progenitors d’escoltar els nens a partir dels dotze anys o, si en té menys, si es constata que té prou coneixement a l’hora de prendre decisions que els afecten. Entre elles, una adopció però també altres com un internament en un centre escolar, custòdia, separació dels pares o, per exemple, decisions sobre un bé del qual siguin propietaris.
El text, com ha apuntat la parlamentària liberal Sílvia Ferrer, ha estat “treballada” pels tres grups “durant mesos” i, ara, s’ha passat al Col·legi d’Advocats i al Consell Superior de la Justícia (CSJ). Tindran dos mesos per fer-hi aportacions. Després, es calcula que caldrien dos mesos més per tancar definitivament el text i entrar-lo a tràmit.
Comentaris (17)