Els camins de la cònsol

(AMB VÍDEO) La massanenca Eva Sansa, guitarra en mà, es converteix en vocalista improvisada dels Old School en una de les activitats complementàries d’Andoflora i entona una de les peces més conegudes de Sopa de Cabra

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Tant es pot estar fins a les tantes d’un divendres pensant i repensant per on poden anar les línies del futur pla d’urbanisme com agafar la guitarra i entonar un tema de Sopa de Cabra. Eva Sansa no és Gerard Quintana -no hi té res a veure l’afinació ni les raspades a les cordes- però té tants o més cops amagats que el líder de la banda catalana. Amagats, és clar, per als qui no la coneixen gaire. Que és sobradament conegut que Sansa és, entre altres coses, una amant de la música. Fins i tot, i més encara, de la bona música. Té formació avançada en piano i ara li ha donat per aprendre, i de bona manera, a tocar la guitarra. 

Sansa, com a cònsol implicada, té aquest cap de setmana ben ocupat amb l’Andoflora i les activitats paral·leles, complementàries. I la mandatària comunal massanenca no té problema en apuntar-se a la festa de la millor manera. Si pel matí d’aquest dissabte va passejar-se entre ciutadans i plantes, entre flors i ‘capullos’, per la tarda tenia previst assistir a activitats musicals relacionades amb el gospel o amb el concert que oferien els Old School, una banda de referència al país pel que fa a versions de grans temes de rock. Del rock en un sentit molt global, quan a subgèneres, lletres o origen dels grups que van fer exitoses els temes que ara ells versionen.

I en aquesta tessitura, en aquest marc, va ser quan la cònsol, l’amant de la música -com ho pot ser de la cuina o de certes manualitats lligades a cosir, per exemple- Eva Sansa va agafar la guitarra, se la va penjar a l’espatlla i va entonar les notes de ‘Camins’ de Sopa de Cabra. Davant d’un nodrit públic, sobretot, d’altres integrants de la corporació, cap dels quals, sembla, no es va animar a fer els cors. Sansa va passar la prova amb bona nota a la plaça de les Fontetes. L’únic que mai no podrà dir que va pujar a l’escenari. Perquè no hi havia escenari. Era a peu pla. 

 

Comentaris

Trending