Així es desprèn de la resposta que el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, va trametre ara fa uns dies al Consell General, atenent la demanda d’informació presentada per la presidenta del grup socialdemòcrata Susanna Vela. Segons ha explicat a Altaveu la parlamentària, en l’escrit, el polític massanenc defensa que els canvis, a l’espera d’un termini més llarg de temps perquè s’acabin consolidant, estan donant resultat. A la vegada, deixa clar que són el resultat del treball a la Taula de Mobilitat, més enllà que les propostes, certament, hagin acabat sortint del Govern.
Bona part de la resposta Forné la destina a explicar tot el procés que es va seguir per decidir quina havia de ser la nova configuració del carrer de la Unió. És aquí on el secretari d’Estat relata com es van posar sobre la taula quatre possibilitats per comparar-les amb la situació prèvia que, remarca, marcava moments de gran saturació, en un tram que, indica, rep entre 12.000 i 18.000 vehicles diaris. Així, per un costat, es va analitzar una opció amb “dos carrils cap a la rotonda del Quilòmetre Zero i un en direcció Dama de Gel” i una altra a la inversa (Dos cap al túnel del pont Pla i un només cap a la general 2). L’escenari 3 marcava un carril per sentit amb un altre per als girs a l’esquerra. I, finalment, el 4 era un escenari “amb carrils adaptats a la demanda en cada tram”.
I això, bàsicament, significava que es creaven tres carrils, però la seva utilització s’adaptava als fluxos de viatges registrats. Així, entre Dama de Gel i el carrer Maria Pla, dos en sentit general 2; i dos des de la rotonda del Quilòmetre Zero fins a aquest punt. A banda, es permetien els girs a l’esquerra des dels trams que tinguessin dos carrils.
Amb aquests escenaris sobre la taula, es van fer “anàlisis de capacitat i simulacions” amb l’objectiu de veure quina proposta era la més adient i presentava una millora de fluïdesa de trànsit més potent. Les dades apuntaven que, justament, era aquest escenari 4 l’opció que oferia més avantatges: l’índex de saturació se situava en un 89,5%. Ara bé, també tenia un problema: obligava a fer canvis estructurals de sentit únic a l’avinguda de Nacions Unides i al carrer Consell de la Terra.
Quan aquestes modificacions es van valorar amb les administracions implicades, però, Forné explica que no va ser possible arribar a un acord. Segons la documentació, però, no s’indiquen quins motius haurien esgrimit els comuns -Andorra la Vella i Escaldes- per no tirar-les endavant. S’indica, però, que veient aquesta posició, tant a la Taula Tècnica de Trànsit com a la de Mobilitat és quan es va decidir “evolucionar” cap a un cinquè escenari, conegut com a “proposta comú”. Aquesta, s’indica, “recull les necessitats” de les corporacions locals i, per tant, aconseguia “el màxim consens institucional i social”. Ara bé, sobretot pel que fa a la saturació, hi havia alguns trams en els quals els millors resultats s’assolien amb l’escenari 4.
Per tant, Forné defensa, en primer lloc, que els canvis que s’han tirat endavant han estat acordats amb els dos comuns -cal recordar, de color polític diferent del de Govern-. I, en segon lloc, que estan donant bons resultats, malgrat algunes de les crítiques que s’han rebut. Tot i que deixa clar que falta encara temps -entre dos o tres mesos- perquè els conductors s’adaptin al 100% a la nova disposició, ja hi ha dades que permeten assegurar que estan funcionant, com ara la reducció mitjana del 21% del temps de recorregut en hora punta en el tram en qüestió.
Comentaris