La decisió de nomenar Mingorance per a la plaça de nova creació al Tribunal de Corts, que assumirà el setembre, s’hauria adoptat aquest dimecres, inicialment una mica abans del que suposadament es preveia després que s’hagués allargat el termini de presentació de mèrits. La designació, però, és un fet, segons fonts properes a la cúpula judicial, que han assegurat que totes les candidates ja disposen de la notificació del resultat del concurs. Les conseqüències que això pot tenir encara s’han de veure.
Per al lloc de magistrat al Tribunal de Corts s’hi havien postulat tres batlles i una fiscal adjunta. I inicialment tot feia pensar que la plaça s’atorgaria a la instructora penal ordinària Cristina Bea. De fet, les altres tres candidates (l’esmentada Canòlic Mingorance i Maria Àngels Moreno i Carolina Bailén) van posar el crit al cel quan es van assabentar que la decisió semblava presa. Els dies de marge que va donar de més el Consell Superior de la Justícia han fet declinar finalment la balança cap a un altre costat. I com qualsevol decisió d’aquestes característiques, hi ha acèrrims defensors i durs detractors.
La confirmació que la batlle presidenta i instructora penal ordinària substituirà la nova magistrada no hi és però en el món judicial es dóna per fet
Hi ha clares i objectives dues coses. La primera que una de les dues batllies especialitzades en delictes econòmics i crim organitzat queda sense titular. Per tant, caldrà buscar-hi un recanvi. I malgrat que hi ha batlles que ja estaven fent hores d’ara suport d’instrucció especialitzada, tot sembla indicar que serà Azahara Cascales, actual batlle president i instructora penal ordinària després de retornar a la Batllia després d’haver estat un temps com a coordinadora del ministeri de Justícia i Interior al costat del ministre Xavier Espot, qui ocuparà el forat que deixa Mingorance.
L’altra fet clar i objectiu és que la nova magistrada del Tribunal de Corts no podrà formar part d’aquelles sales jutjadores que hagin de veure casos que Mingorance hagi instruït. I aquesta circumstància no agrada ni poc ni gens el president del tribunal, Josep Maria Pijuan, conscient que algun dels casos judicials més complexes i importants dels darrers anys han estat dirigits per Mingorance i ja queda automàticament invalidada per poder jutjar res de tot això. El ‘cas BPA’ i totes les seves derivades en seria ara mateix l’exemple més evident. Col·lateralment, per tant, tot fa pensar que poc o molt, la instrucció de tots aquests casos s’endarrerirà.
La decisió de la cúpula judicial, per bé i per mal, genera un notable enrenou i ara caldrà veure l’eventual reacció d’altres aspirants
Més subjectiu és percebre com s’encaixa la designació dins mateix del món judicial. Però una part d’aquest, dins mateix de la Batllia, recorda algunes relliscades importants de Mingorance que van portar el propi Tribunal de Corts a haver d’anul·lar casos o a haver d’absoldre acusats. També és subjectiu però sembla clar que tant la nova magistrada del Tribunal de Corts com una altra de les candidates, Maria Àngels Moreno, haurien manifestat en més d’una ocasió el desgast que els està suposant, molt per sobre del que preveien, el fet de liderar les batllies especialitzades. I això que sols fa tres anys que estan implantades.
Finalment encara caldrà veure com encaixen la resta d’aspirants a la plaça la decisió del Consell Superior de la Justícia. Especialment la principal favorita. Cristina Bea, que ja havia aspirat a fer el salt de jurisdicció en diferents ocasions, ja havia deixat dit que si no aconseguia l’ascens en aquesta ocasió es plantejaria seriosament abandonar la carrera judicial perquè ja no tindria la motivació suficient per continuar-hi. Tampoc no és clar quina decisió pot adoptar Carolina Bailén. Com la immensa majoria de decisions, aquest nomenament també es pot impugnar.
Comentaris