Aquesta recomanació, per dir-ho d’aquesta manera, es conté en un informe que l’ens acaba d’emetre i que versa sobre ‘El canvi climàtic a petites economies obertes: el cas d’Andorra’. L’informe indica, entre altres coses, que “l’escalfament global representa una amenaça important per al creixement a llarg termini del país i té un impacte directe en el seu benestar atesa la seva dependència econòmica dels turistes que la visiten durant la temporada d’esquí”. Recorda també l’FMI que “amb el temps, les estacions hauran de dependre més de la neu artificial, incloses les que es troben a gran altitud”.
L’FMI ressalta que “Andorra està fent esforços per avançar cap a un major ús de les energies renovables i una major eficiència energètica. Si bé la transició energètica és necessària, és previsible que el canvi climàtic afectarà negativament la producció hidroelèctrica, termoelèctrica i eòlica. A més, l'augment previst de la freqüència i la intensitat dels fenòmens meteorològics extrems podria afectar els sistemes de producció i distribució d'energia. Les temperatures més altes també canviaran els patrons de consum, amb augments de la demanda d'energia a l'estiu que només es compensaran parcialment amb una disminució de la demanda d'electricitat per a calefacció a l’hivern”.
MENYS PRECIPITACIONS, MENYS NEU i CO2
La informació que incorpora l’estudi de l’FMI manté que “els patrons de precipitació mostren una tendència a la reducció de la pluviometria total, incloent-hi una disminució de la freqüència de pluges fortes i un augment dels períodes secs. Al seu torn, la pluja anual ha disminuït en -22,01 mm per dècada des del 2050. La reducció de les precipitacions hivernals i les temperatures anuals més altes estan provocant disminucions de la coberta de neu a la regió pirinenca”.
I també exposa que “amb la intensificació de l'escalfament global, es preveu que la tendència a l'alça de la temperatura a la regió pirinenca persisteixi durant el segle XXI amb diferent intensitat segons l'evolució de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle. Això comportarà un augment de la variabilitat climàtica i de les tendències de temperatura i precipitacions projectades, especialment a les zones muntanyoses. Es preveu que la capa de neu anual projectada a Andorra disminueixi entre 75 i 100 cm el 2090, amb profundes conseqüències tant per a l’ecosistema com per a l’economia”.
I una vegada establertes les bases respecte del que motiva o pot motivar el canvi climàtic, de l’impacte que pot tenir, entra a detallar què l’ocasiona i com es podria combatre. En aquest sentit, l’informe exposa que “el nivell d'emissions de CO2 a Andorra es troba al mateix nivell que la mitjana de la UE, estimada en 5,6 tones mètriques per càpita, lleugerament superior al dels seus països veïns França i Espanya. Les dades del 2017 mostren que la massa forestal del país absorbeix el 23% de les emissions de CO2”. I lamenta que la reducció de les emissions des del 1990 cap aquí ha estat inferior que en l’entorn geogràfic “ja que una gran proporció de les emissions del país provenen del sector del transport, en què les emissions no han disminuït prou ràpidament”.
L’FMI afegeix, lloant en certa manera Andorra, que “tot i que el consum de combustibles fòssils per al transport per carretera constitueix una de les principals fonts d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, el consum s'ha estabilitzat des del 2010, malgrat un augment continu de la mida de la flota, gràcies als guanys d'eficiència energètica i a una major quota de vehicles elèctrics”. I després de recordar que la neutralitat del carboni al 2050, es fa un seguit de càlculs i elucubracions fins arribar a emetre el que serien una mena de conclusions, als resultats, que diu l’informe.
RESULTATS
“Aconseguir la descarbonització a Andorra requeriria un augment significatiu de l’impost sobre el carboni i uns guanys d'eficiència molt ambiciosos. Això es pot avaluar comparant els diferents escenaris amb la trajectòria de zero emissions netes el 2050, moment en què s'equilibren les emissions totals produïdes i la quantitat que s'extreu de l’atmosfera”, manté l’informe, que assegura que “segons les estimacions per a Andorra, l'objectiu de descarbonització es pot aconseguir augmentant l'impost sobre el carboni a 150 euros per tona el 2030, acompanyat de guanys d'eficiència d'almenys el 5% en els sectors energètic, del transport i residencial”. Es remarca, quedi clar, que “l'impost sobre el carboni sense mesures addicionals d'eficiència energètica és insuficient per aconseguir la neutralitat de carboni a Andorra”.
L’organització estima que incrementar “l'impost sobre el carboni tindrà implicacions per als preus de l’energia, i podria conduir a un augment del 100% en els preus del petroli, mentre que es preveu que altres fonts d’energia augmentin entre un 26 i un 61%, depenent del tipus d’energia”
Deixa clar l’FMI que incrementar la taxa verda, l’impost sobre el carboni, i els guanys d'eficiència proposats tindrien algunes implicacions per a les variables macroeconòmiques i el consum d'energia. “L’augment de l’impost sobre el carboni té implicacions macroeconòmiques principalment a través de la tributació del consum de les llars i les entrades energètiques de les empreses, i les elasticitats de renda i preu corresponents. En el cas d'Andorra, la disminució prevista del consum d’energia es deu principalment a l'augment de l'eficiència energètica, ja que no s'estima que l'impost sobre el carboni per si sol, que afectaria principalment el sector de la mobilitat, porti canvis importants en els patrons de consum a Andorra”.
I encara hi afegeix que “l'impacte en la macroeconomia d'un impost sobre el carboni de 150 euros per tona per al 2030 amb i sense guanys d’eficiència addicionals s'estima de la manera següent: es calcula que els ingressos fiscals procedents dels impostos especials sobre els combustibles fòssils arribaran entre el 0,5 i el 0,8 per cent del PIB, depenent dels guanys d’eficiència. Es calcula que l'impacte sobre el creixement del PIB és limitat. Tanmateix, el model no té en compte l'impacte potencial de l'impost sobre el turisme de combustible i el seu pes potencial sobre el creixement. L'impost sobre el carboni tindrà implicacions per als preus de l'energia, i podria conduir a un augment del 100% en els preus del petroli, mentre que es preveu que altres fonts d’energia augmentin entre un 26 i un 61%, depenent del tipus d’energia”.
Comentaris (22)