Des del PS, la seva presidenta parlamentària, Susanna Vela, ha defensat el text com a necessari i ha recordat que són molts els països o territoris que ja tenen lleis o mecanismes similars. A banda, ha lamentat que des de Govern i la majoria es posi sobre la taula el fet que hi hagi normatives que ja abasten aquests àmbits, però ha avisat que “la seva mera existència no garanteix l’efectivitat” i ha retret l’executiu que, en el seu criteri, “no hagi avaluat si estan assolint els objectius que perseguien”.
Un dels punts amb què Govern s’ha mostrat molt crític era la creació de la figura del defensor de les generacions futures. En aquest sentit, Vela no s’ha mossegat la llengua: “Aquest executiu ha creat quatre noves agències. No entenem per què veuen un problema amb aquesta institució”.
Des del grup demòcrata, Meritxell Alcobé ha justificat el ‘no’ pel fet que “aquesta llei no és l’eina adequada, més quan no partim de zero”. I és que, ha volgut remarcar, “el principi de responsabilitat intergeneracional no és nou ni aliè al nostre ordenament jurídic”. Així, ha afirmat que “aquest país ja legisla, ja actua i ja incorpora la sostenibilitat com a eix de l’acció política”. Seguia així el criteri llegit pel ministre de Medi Ambient, Guillem Casal, que no s’ha estat d’acusar el PS d’inspirar-se en excés en legislacions d’altres llocs, com ara la llei en vigor a les Illes Balears. “El 70% està replicat”, ha etzibat.
A favor de la presa en consideració sí que ha votat Concòrdia. El seu conseller general, Jordi Casadevall no ha amagat que no comparteixen al 100% el text i que, en cas d’haver superat el filtre, haurien fet esmenes, però sí que ha deixat clar que veuen positiu l’objectiu, “Garantir el benestar futur passa per fer ara més sacrificis. No vol dir parar de créixer, però sí fer-ho de forma més suau i sostinguda en el temps”, ha apuntat.
Per la seva banda, des d’Andorra Endavant s’ha estat especialment crític amb la figura del defensor de les generacions futures. “Duplica funcions i despesa pública”, s’ha retret. També s’ha lamentat que la llei “crea més burocràcia, informes i procediments per a tot”. Malgrat això, sí que s’ha votat de forma favorable a la presa en consideració, suport insuficient per superar els vots de la majoria.
CONSENS AMB LA NOVA LÍNIA AMB ESPANYA I EL CONVENI CONTRA LA CORRUPCIÓ
En canvi, sí que hi ha hagut consens en la validació de dos convenis internacionals. El primer, el que s’ha signat amb Espanya per a la construcció de la nova línia d’alta tensió, projecte clau per garantir el subministrament d’energia des del país veí del sud. En el segon, es tracta del conveni de Nacions Unides contra la corrupció. En tots dos casos, s’han aprovat per assentiment.
Tot i el consens, a l’hora de votar, tant Andorra Endavant com Concórdia han posat en relleu la necessitat de fer canvis, en direcció diferents, en el model energètic. En aquest sentit, Cerni Escalé ha proposat la possibilitat de buscar acords per fer parcs solars en territoris veïns. Per la seva banda, Carine Montaner ha arribat a posar sobre la taula la possibilitat d’una minicentral nuclear a l’Arieja la producció de la qual es pugui aprofitar des del Principat. Una menció que ha acabat generant un altre enfrontament amb el cap de Govern, de qui la líder d’AE ha lamentat “la ignorància” en matèria energètica.
Comentaris