Andorra dobla les reserves nivals al gener amb una anomalia del 200% de les precipitacions

L’investigador d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), Oriol Travesset, destaca que les reserves de neu a Sorteny han arribat a duplicar la mitjana habitual, amb gruixos de més de dos metres

Andorra dobla les reserves nivals al gener amb una anomalia del 200% de les precipitacions.
Andorra dobla les reserves nivals al gener amb una anomalia del 200% de les precipitacions.

L’inici del 2026 ha estat marcat per un gener molt plujós a Andorra. Segons ha explicat Oriol Travesset, investigador d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), el primer mes de l’any ha registrat una anomalia de precipitació de gairebé el 200% respecte al període de referència. Tot i aquesta xifra extraordinària, l’impacte immediat en el cabal dels rius encara no és proporcional. Travesset recorda que la resposta hidrològica té un cert retard i que una part molt important d’aquesta precipitació ha estat en forma de neu, que de moment queda emmagatzemada a l’alta muntanya. 

Les precipitacions durant el mes de gener van ser molt abundants, fins al punt que “vam tenir una anomalia del 200%”, acumulant 136,3 mm a l’Estació Central de FEDA. Aquestes precipitacions, però, de moment no han fet augmentar el cabal dels rius, ja que com apunta Travesset “sempre té un retard”, i també cal tenir en compte que molta d’aquesta precipitació ha sigut en forma de neu que encara està estocada: “En els propers mesos aquestes precipitacions amb una anomalia tan important, s’haurien de fer notar més en el cabal”.

Reserves nivals gener del 2026.
Reserves nivals gener del 2026. AR+I

Les reserves nivals són l’indicador que millor evidencia aquesta situació. Després de la nevada d’inicis de gener, l’estació de Sorteny va registrar tres pics importants: el 10 de gener un gruix de neu de 2,08 metres, més del doble de la mediana habitual per a aquesta data, que se situa al voltant d’un metre. Després hi va haver pluges posteriors que van fer que hi hagués una fosa, però el 26 i 31 de gener, els valors de gruix de neu a l’estació van arribar als 2,36 metres. “En realitat les dades ens confirmen la percepció que tots tenim, que és un any de pluja i neu”.

BALANÇ DEL 2025

En contrast amb aquest inici d’any, el 2025 es pot qualificar globalment d’any normal pel que fa a la pluviometria. Cinc mesos van registrar valors per sobre de la mitjana climàtica i sis mesos anomalies negatives. El desembre, tot i presentar una lleugera anomalia negativa, va ser pràcticament normal dins del període de referència, explica.

Pluviometria mensual a l'Estació Central de FEDA 2025.
Pluviometria mensual a l'Estació Central de FEDA 2025. AR+I

Travesset destaca que, si mirem l’índex de precipitació estàndar -que és el que ens indica si estem en situació de sequera o no- “des del segon trimestre del 2024 en el que aquests valors ja es van recuperar molt, i seguim amb valors lluny dels valors que ens podrien preocupar si parlessim de sequera”.

Pel que fa al recurs hídric, l’hidrograma mensual a la Borda Sabater durant el 2025 va mostrar un perfil bastant habitual en comparació amb el període 2016-2025. Tot i que la major part dels mesos van presentar cabals lleugerament per sota de la referència, els valors no van arribar a nivells d’alerta. L’abril i el setembre van destacar amb anomalies positives de cabal, especialment l’abril, quan un episodi de fosa va incrementar els registres. El pic tradicional del maig es va produir, però de manera menys concentrada que en altres anys.

A diferència d’aquest inici d’any, el 2025 va ser un any de poca neu en general, amb gruixos sovint per sota del que és habitual. Només a finals de març, gràcies a una nevada tardana, i a finals de desembre es van assolir valors propers o lleugerament superiors a la mediana.

Etiquetes

Comentaris

Trending