El grup parlamentari liberal ha entrat una bateria de més de vint preguntes -englobades en una de sola que el Govern haurà de respondre per escrit- relacionades amb l'atac cibernètic que han sofert els darrers dies i a partir del primer dia de l'any diverses pàgines web institucionals. Entre moltes altres coses, la pregunta formalment formulada pel parlamentari Carles Naudi, s'interessa per saber si "va estar en risc en algun moment la informació gestionada pels portals afectats" i si "s'ha produït alguna fuita d'informació". En el seu conjunt, les subpreguntes tenen un component tècnic força important, totes encaminades a saber quin és la fórmula de gestió de la comunicació virtual que ofereix l'executiu i de quin nivell de seguretat gaudeix.
En la introducció de la pregunta, Naudi explica que "els atacs poden haver posat en risc la confidencialitat de dades contingudes als webs oficials posant en perill en alguns casos la informació facilitada pels usuaris" i, alhora, també ha comportat "un risc reputacional pel que un atac d'aquestes característiques suposa respecte del nivell de seguretat de les pàgines electròniques institucionals". Entre altres coses es vol saber quant es va detectar la intromissió il·legítima , "per quin motiu els webs afectats varen estar diverses hores amb la versió 'hackejada visible sense tancar el servei" i quines accions s'han implementat per evitar un incident semblant. Una de les preguntes que mira de posar el dit a la nafra és la que s'interessa per saber si hi ha "un registre processat, auditat i rubricat de totes les actuacions, manteniment i successos sobre els webs i els seus servidors".
Fonts consultades per l'Altaveu han explicat que de no existir les auditories de seguretat corresponents, difícilment es podrà saber mai si realment els pirates cibernètics es van endur informació. I que aquesta circumstància només es podria saber de forma fidedigna si mai els atacants n'acabessin fent ús. Dies després de l'atac, que de forma notòria va durar més d'una dotzena d'hores, els mateixos 'hackejadors', via canals cibernètics d'ús corrent entre aquest 'sector social' però no accessible per a la majoria d'usuaris informàtics van airejar que havien tingut accés a certa informació i a converses entre funcionaris. Fonts del departament de Sistemes d'Informació del Govern, a través de l'Agència de Notícies Andorrana (ANA) van negar rotundament que els pirates haguessin pogut anar més enllà de les pàgines frontals, amb la qual cosa no haurien tingut accés i encara menys sostret informació confidencial.
Cert és, també, que aquesta manera de visualització dels atacs que duen a teme els 'hackers' és una pràctica comuna entre els 'professionals' d'aquest món. I és, també, una mena de concurs de mèrit davant d'altres 'hackejadors'. És un submón on hi ha una elevada competència i on fer-la grossa i mostrar-ho entra dins els efectes i les necessitats col·laterals a qualsevol acció que es vulgui preuar. Els serveis informàtics del Govern han hagut de treballar de valent des del dia 1. I els atacs no han parat des de llavors, encara que amb una intensitat molt més baixa. I en la majoria d'ocasions de forma imperceptible per a l'usuari.
Comentaris