Liberals avisa Martí: o ofereix un Govern d'unitat o que deixi de pidolar pactes d'Estat 'temàtics'

Liberals avisa Martí: o ofereix un Govern d\'unitat o que deixi de pidolar pactes d\'Estat \'temàtics\'
Liberals avisa Martí: o ofereix un Govern d\'unitat o que deixi de pidolar pactes d\'Estat \'temàtics\'

De moció de censura, a no ser que torni a canviar el panorama, no n’hi haurà cap. La sortida del Govern de Jordi Alcobé -malgrat que el cap de l’executiu, Toni Martí, no li troba recanvi- ha pacificat en certa manera les aigües virulentes que baixaven entre Casa de la Vall i l’edifici administratiu de Prat de la Creu. Una vegada executat el pacte no escrit que havia de dur el ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions a sortir del gabinet ministerial, ara, allò que molesta, i molt, al grup parlamentari liberal és que el principal mandatari governamental vagi proposant i exigint pactes d’Estat. “Però només per allò que li interessa i sobre els temes en què vol difuminar la seva pròpia responsabilitat”, han assegurat fonts coneixedores de la situació. D’aquí que, amb més cintura o menys, la formació que al Consell General encapçala Josep Pintat pretengui una única cosa: si Martí vol tanta unió, que proposi un Govern d’unitat nacional, de concertació. I si no és així, ‘que calli per sempre’.

En certa manera, l’objectiu liberal l’ha exposat aquest dijous el conseller general de la formació i secretari de Sindicatura Joan Carles Camp. "Poso sobre la taula que s'està parlant de molts pactes d'Estat: en sanitat, Europa... que tenim la problemàtica molt important del cas BPA, que tenim un Govern que trontolla i per tant, potser allò que necessita el país és una estabilitat que potser la podríem aconseguir amb un Govern de concertació”. Camp ha fet aquestes manifestacions en el marc d’una compareixença de premsa per anunciar la presentació de dues esmenes a la totalitat als projectes de llei de modificació de les lleis del sòl i d’allotjaments turístics. De les esmenes se n’ha parlat poc. S’han comentat més d’altres coses. I d’aquella manera.

Les formacions que avui seuen als escons de l’oposició estan molestes amb les maniobres de Martí. El cap de Govern intenta distreure els problemes que té a casa seva tot mirant de minar i crear divisions a casa dels altres. Com ja va fer incorporant Carles Àlvarez Marfany a l’executiu -tot encolomant-li un os d’ús de rossegar com el ministeri de Salut malgrat saber que sorgirien diferències que poden frenar del tot projectes que s’havien venut com si d’una salvació nacional fos, com ara el de l’Institut Marquès- per calar foc a Unió Laurediana i acabar de cavar la fosa de la formació parroquial després del triomf de Laurèdia en Comú en les comunals de Sant Julià, ara Martí mira d’enviar dards enverinats tant a liberals (fent dinars-reunions-oferiments amb els Naudi, Càndid i Carles, aquest darrer actual conseller) com a socialdemòcrates (oferint un altre ministeri calent calent a Marc Cornella sabedor que malgrat haver deixa la militància al PS té en la direcció del partit alguns dels seus millors amics íntims).

Les ‘martingales martinianes’ -curiosament, dels noms que han transcendit fins ara per accedir de nou al gabinet ministerial, curiosament, no n’hi ha cap de ‘taronja’ pur- no han agradat gens als liberals. I tampoc que el cap de Govern vagi prement l’accelerador amb les negociacions amb la Unió Europea (UE) i el pacte d’Estat quan els propis Liberals i sectors que tradicionalment li han estat molt propers (els colliters de tabac, per exemple) posen el crit al cel i Martí, Saboya i companyia, per A o per B sembla que sentin ploure. O que busqui un acord també unitari per a la sanitat amb un ministre al capdavant que no se n’acaba de sortir i que, a més a més, els ‘va birlar’ d’UL.

“La situació del país és complexa”

"Que digui públicament que vol fer un govern de concertació amb totes les forces polítiques, en comptes de buscar un ministre per aquí i un ministre per allà", hi ha afegit Camp que tampoc no s’ha estalviat de recordar que “la situació del país és quina és, complexa, i el cap de Govern té a les seves mans si creu oportú un Govern de concertació, o no”. Asseguren altres fonts liberals consultades que Martí no tindrà nassos de proposar formalment i amb voluntat real la confecció d’un executiu unitari, la necessitat del qual ja va insinuar tant durant el debat d’investidura com després en un debat d’orientació política. Les fonts consideren que un executiu de concertació nacional contribuiria a dividir encara més DA, on ja hi comencen a haver notables escletxes.

El fet que el grup parlamentari liberal reclami a Martí que si vol proposi un pacte de Govern formal també té una doble lectura. Una, evidenciar el malestar pel fet d’haver intentat ‘pescar’ un conseller en actiu de la formació. Cert que Carles Naudi fa bandera de la seva independència i del seu vincle únic amb Ciutadans Compromesos de la Massana. Però no deixa de ser integrant del grup liberal. L’altre nivell de lectura que cal fer és marcar posició després que una part de l’executiva de Liberals d’Andorra fes públic que havia encarregat al grup parlamentari que activés els mecanismes d’una moció de censura. Els parlamentaris van debatre la qüestió una vegada alguns dels dirigents del partit van fer el plantejament públic. Però mai no s’ho van prendre com una opció real ateses les matemàtiques parlamentàries existents i la situació política. 

Només veien la situació de Jordi Alcobé com un element veritablement desestabilitzador. Sí que es va avaluar reprovar el llavors ministre. Però es va voler evitar fins i tot aquest pas pactant-se implícitament la seva sortida abans. I es va haver acabat tot. La moció va anar d’un pèl que alguns parlamentaris no la proposen fer a l’executiva del partit. Ara, tampoc no estan d’acord en les files laborals amb els moviments de Toni Martí. Avui com a cap de Govern, abans com a cònsol d’Escaldes i durant molts anys com a dirigent liberal, el ‘Dotet’ sempre ha estat així. I a la seva edat ja no el canviaran. 

Més que polític, Martí, Toni, és animal polític. Estratega. Comptador de vots i ‘divisor’ d’adversaris. ‘Maniobrista' en tota regla. D’aquí que els consellers liberals li demanin una última maniobra: si tants pactes d’Estat pretén que ofereixi un pacte global. De tot i per a tot. I amb totes les forces polítiques del país representades formalment al Govern. No picotejant d’aquí i manllevant d’allí.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.